19 d’abril, 2011

Es la ideología

En tiempos de la campaña de Clinton contra Bush padre tuvo éxito la frase “es la economía…”, si bien venía acompañada de un insulto que no utilizaré, y que venía a poner en valor el problema económico en la campaña ante el ardor post belicista de un Bush acabado de salir de la primera guerra del Golfo.

En estos tiempos de crisis, la economía, las propuestas económicas, las medidas que se plantean y los que se acaban aplicando son las protagonistas diarias de la vida política y no política. Pero no todo es solamente economía. No todo lo que se hace tiene que ver únicamente con criterios económicos.

El PSC ha gobernado hasta hace poco más de 3 meses en Catalunya. En estos 3 meses la crisis no ha cambiado sustancialmente. Pero en Catalunya, en estos 3 meses sí que está cambiando su impacto. Hay un nuevo gobierno que está aplicando un nuevo modelo de recetas económicas, amparado en mi opinión, en un cambio de paradigma ideológico.
Porque sólo un partido profundamente liberal puede llevar, en medio de la mayor crisis económica, en su programa electoral, la supresión de impuestos que gravan las grandes fortunas, renunciando a ingresos vitales en tiempos de crisis. Sólo un partido profundamente liberal y defensor de la extensión del uso de servicios concertados y privados, puede lanzar globos sonda anunciando rebajas en el IRPF a los que más tributan, mientras anuncian recortes en la salud, los servicios sociales y en la educación pública y de todos.

No niego la crisis, ni la necesidad de  adoptar medidas para salir de ella. Pero hay otra manera de atacar la crisis;  la que conforman las medidas de austeridad, de equidad en el esfuerzo fiscal, de proporcionalidad y progresividad en el esfuerzo que cada uno ha de aportar para salir colectivamente de la crisis, el del mantenimiento de servicios públicos, el reforzamiento de la red asistencial y la protección de los más afectados, y la contención en el gasto en inversión.

Y hace falta consenso político y social. Búsqueda de puntos de encuentro con los agentes sociales, empresarios y sindicatos. No imposición.

Hay otras maneras y hace falta que se hable. Y que se sepan los números. Para eso es prioritario que se presente el proyecto de presupuestos para este año, del que más de 100 días después de acceder al gobierno, aun no tenemos noticias.

Hay otro modelo, porque de lo que se trata hoy ya no es sólo de medidas económicas, si no de ideología. De la instauración de un nuevo paradigma en tiempos de crisis. Y esto, en Catalunya, lo está llevando a cabo con precisión quirúrgica, el Govern de Artur Mas.

Y ante el soberanismo liberal, cabe anteponer firmemente la opción catalanista, federal y socialdemócrata.

* Viñeta del gran Forges.

12 d’abril, 2011

La reforma de l'administració pública

Punt 2 del decàleg. La reforma de l'administració pública


Quan vam escriure els posts que donen cobertura a aquests 9 punts que compartim la Jordina i jo, aquest tercer, el que parla de la necessària reforma de l’administració i de les institucions era el que més respecte en feia. Reformar sí, però què, per a què i cap a on?

Tenia clar, tinc clar, que la reforma ha de respondre a la necessitat primària, bàsica, de que  la ciutadania ha de veure en l'administració una eina còmplice de la seva qualitat de vida i ha de veure en les institucions a qui es preocupa pels seus problemes, i els resol, no en crea, en funció del bé general. La tan publicitada i real desafecció ciutadana vers la política i vers els afers públics és l’avís de que quelcom s’ha de modificar i s’ha de fer per invertir aquestes dades de distanciament i recel entre la ciutadania i la política. I deixant clar que en el tema de la desafecció res es pot criticar de la ciutadania.

Els ciutadans i ciutadanes son els propietaris comuns del bé públic i del poder públic, però en fan cessió de la seva administració i gestió als servidors públics. Els hi donen la confiança. La màxima confiança. En una comunitat, la cessió de la gestió del bé comú és una gran responsabilitat, i es dona a aquells que creiem més preparats o que portaran a terme les polítiques públics en interès del bé comú.

Cal reivindicar l’exercici del servei públic des del rigor, la proximitat als problemes, el servei i l’honestedat. L'honestedat ha de ser un tret diferencial.

I la justícia social, sense la qual no pot haver progrés social equitatiu. Una societat només pot progressar en equilibri si hi ha repartiment just i equitatiu de les càrregues i dels beneficis, ja siguin aquests en forma de serveis, o de drets.

Coherència, credibilitat i confiança son 3 pilars indestriables de l'acció pública. Hem de ser exigents en la claredat en les propostes, i en els plantejaments, inclús quan s'ha de rectificar. Es vol que es compleixin les promeses però també que es donin explicacions quan es rectifica. S'ha de saber per què es rectifica i quines motivacions hi ha, quin bé superior estem afavorint al sacrificar una acció per la qual algú ens va donar la confiança. La rectificació no sempre és dolenta, el que sí ho és, és la sistematització de la rectificació, el dubte continu, el silenci, la inacció i l'ocultació de les motivacions que fan prendre una decisió. És aquesta arbitrarietat la que és injusta, i la que ha de ser denunciada. No volem arbitrarietats, si no accions justes.

Darrera de les administracions hi ha persones, com qualsevol altre, que en la seva feina tenen la responsabilitat de ser la connexió entre el bé públic i el ciutadà. Demanem un bon tracte a aquests treballadors públics, equivalent al bon servei que també exigim sempre d'ells i de l'administració. Cal prestigiar la funció pública, el treball públic, ja que en la quota de responsabilitat de fer progressar la societat, tant els treballadors públics com els treballadors per compte aliena, els autònoms, els empresaris, els emprenedors, els investigadors, els estudiants, tots, tenen (tenim) la mateixa responsabilitat.

No volem duplicitats de funcions a les administracions, si no eficiència i racionalitat. I proximitat del servei. Volem atenció ràpida i personalitzada, tan si som un individu com si som un col·lectiu o una entitat.

No és bo veure com any rere any, als estudis socials i enquestes apareixen diferents serveis públics com malament valorats, percebuts com part del problema i amb mala reputació. Com la justícia, com els governs, etc. És una senyal de que quelcom no s'està fent bé, i la culpa òbviament no és del que respon. Cal reforçar el servei públic, donar-li el prestigi social que mereix i la seva reputació. Cal que sentim l'orgull de pertànyer a una societat que s'organitza i ho fa en democràcia, dotant a cada administració i a cada institució de les seves prerrogatives.

Però per això cal apropar-les a la ciutadania. I per apropar no només ho entenem físicament, també ho ha de ser en la nostra ment, és a dir, cal explicar més el que es fa, com es fa, perquè es fa, quant val fer-ho, perquè es fa una cosa i no una altra, perquè es comença per un lloc i no per un altre, i cal que ens hi vinculem. En definitiva, cal millor comunicació també.

Cal posar l’accent en els valors que hi ha darrera de les decisions polítiques. La política ha de tenir ànima. I aquesta ànima ha de traspassar a l’administració. Cal incidir en el manteniment de determinades polítiques que formen l’ADN de l’Estat del Benestar, la columna vertebral de la igualtat (d’oportunitats, d’accés), i la justícia social. No podem ser aliens a la defensa de les conquestes que ens han fet millors com a societat i com a país. Per què els nostres valors també hi son allà. Amb cada escola pública que es construeix, amb cada escola bressol, amb cada hospital i centre d’assistència públic, en cada avenç en el transport públic, etc. I en temps de crisi és quan els valors s’han de reafirmar més. S’han d’apuntalar, per a evitar que sota la màscara d’ajustar les despeses puguin anar retallades indiscriminades del sistema de benestar públic.

A l'antiga Grècia els mandats duraven un any i eren rotatoris. Qualsevol de l'assemblea podia arribar a un càrrec executiu. Eren els inicis de la democràcia però alguna cosa ens varen avançar.

Cal més rotació (incidir en la limitació de mandats) en la “política professional” i descentralitzar i delegar més en el servei públic.

L’administració s’ha de continuar reformant per fer-la millor. Les institucions públiques s’han d’adaptar a les noves formes de participació, als nous canals d’informació, a la nova realitat social i cultural. La reforma ha de ser una constant i permanent línia d’actuació de qualsevol administració. Per què la farà millor, la farà més actual, més viva, més atenta als canvis i amb millor capacitat de reacció i de servei. Una administració en continua millora és la millor garantia d’eficiència.

Alguns principis sobre els que caldria reflexionar i avançar per reformar les administracions serien els següents. Les reformes que es plategin haurien de garantir més:
·         Eficiència
·         Proximitat
·         Transparència 
·         Participació
·         Democràcia
·         Igualtat
·         Immediatesa
·         Open Government
·         Administració electrònica
·         Ciutadania activa
·         Corresponsabilitat