21 de desembre, 2011

El cor vermell segueix bategant, amb més força que mai

Em venia molt de gust aquest escrit. De fet, tenia pendent parlar una mica de tot plegat. De com el PSC endega la nova etapa. He cregut convenient esperar a que el dotzè congrés es desenvolupés i encetem la nova etapa amb la nova comissió executiva. El Nou PSC ja està aquí.

Hi havia ganes. I es notava a l’ambient.

Certament ha estat un cap de setmana molt intens, colofó de tot un any en què hem esperat aquests dies. Després de 3 derrotes consecutives,  d'un estat d'ànim molts cops baix, això ha estat un revulsiu.

Iniciem el 2012 amb molta força, amb un equip renovat i futur, molt futur. 

A la campanya de les eleccions catalanes vam crear el concepte “cor vermell”. Des de llavors, ha bategat, entre tots l’hem donat força per a que continués bategant, tot i les derrotes que hem patit.

Calia mantenir aquest cor vermell bategant fins el Congrés. Calia trobar-nos i refer el projecte. Renovar-se. Dona sang nova al cor. Posar noves mans. I ens n’hem sortit.

Avui, el cor vermell segueix bategant, amb més força, amb més energia i amb un futur esperançador per endavant.
Evidentment la notícia del congrés és l’elecció del primer secretari i de l’executiva. Però n’hi ha més.

Encara no son oficials (s’han de corregir ortogràficament i maquetar) les ponències però si tenim les resolucions, que marquen un rumb clar.

Ha estat notícia la Joventut Socialista de Catalunya. Ho dic amb orgull, perquè vaig militar en ella 13 anys i vaig tenir el privilegi d’estar a la direcció nacional com a secretari d’organització, ara ja fa 5 anys. Orgull d’una organització liderada pel Javi López, que ha sabut encertar amb les seves decisions, amb el seu estil i tarannà i amb el seu treball. La JSC tindrà a partir del congrés que ve veu i vot als congressos, sens dubte una reclamació històrica aconseguida i que fa justícia amb una organització amb més de 30 anys d’història, de lluita per l’emancipació juvenil i pels i les joves de Catalunya.

I orgull de tenir 3 membres de la JSC (no son els únics joves a l’executiva, després en parlaré) a l’executiva, el mateix javi, l’Aroa Araouzo i la Jordina Freixanet.

Estic content per la nova executiva i pel futur que crec tenim per endavant. No vull ser exhaustiu, ni tampoc vull fer un repàs de tothom. No és que em vulgui deixar a ningú perquè no és la meva intenció.

Però per a mi, en la meva opinió, en les meves sensacions, l’executiva actual m’agrada per diferents factors.

M’agrada l’executiva perquè crec que en Pere Navarro, l’Antoni Balmón y el Dani Fernández faran una molt bona feina. Perquè tenen les ganes, les idees, l’empenta, el recolzament de tot un partit, per portar el nou PSC de nou on ha de ser-hi.

M’agrada perquè si una cosa ha estat sempre el PSC és municipalista. I aquesta executiva és municipalista. Amb alcaldes portant àrees de treball importants i secretaries claus. El PSC sempre pot trobar noves energies al món municipal. I amb el Manuel Bustos, president de la FMC, com a nou responsable de política municipal

M’agrada perquè hi ha gent jove. La gent de la JSC, però també gent com l’Esther Niubó, el Fabián Mohedano, l’Ana López, el Ferran Pedret, la Mònica Lafuente o la Iolanda Pineda. Tota una generació preparada pel futur des de ja.

M’agrada perquè és una executiva amb dones en destacats llocs, com la Rocío, primera dona responsable d’economia del partit. O la Núria Marín i Núria Parlón portant dos àrees estratègiques.

M’agrada perquè hi ha una secretaria de comunicació. Un element cabdal per a la política en aquests temps. Que en Jaume Collboni en sigui el responsable i portaveu, és una garantia.

M’agrada perquè hi ha secretaria de xarxes socials. I que ho porti la Jordina Freixanet és una notícia excel·lent. Porto 4 anys de coordinador d’acció política del PSC i els darrers dos he afegit a les meves tasques la coordinació de la comunicació online, conjuntament amb la Jordina. Amb ella i amb tot l’equip 2.0 del PSC crec que hem donat unes passes decisives per a col·locar la comunicació online en la punta de llança de l’activitat política. Per això, i per tot el que hem treballat plegats, me n’alegro molt.

En definitiva, hi ha molts elements que hem fan estar esperançador per al futur. Ara caldrà donar temps, i confiança. Per part meva en tenen tota la confiança. Alguna vegada ja ho he dit: el PSC ha de ser un partit fort, i Catalunya necessita un PSC fort. Necessita una socialdemocràcia forta, que faci contrapès a l’hegemonia econòmica i política del centre dreta català que configura CiU. Crec que estem en un bon camí que s’acaba d’iniciar. El cor segueix bategant i els batecs son cada vegada més forts. Aquests batecs que han de fer funcionar tot un cos, el cos socialista.

El de tots aquells que se senten progressistes i que creuen en una Catalunya més justa, més equitativa i una sortida de la crisi diferent a les retallades.

No vull acabar el post sense fer menció justa a persones que han estat i encara son part vital del projecte socialista català. El President Montilla, que sempre serà el president de la Catalunya social. El President dels fets. Del José Zaragoza, la persona que ha portat la màquina engrassada a la perfecció per a portar al PSC a les seves més altes cotes. De molta gent, com la Manuela, dona pionera, lluitadora. O l’Isidre Molas, tot un referent ètic del socialisme català i un mestre de la nostra història recent. 
I, evidentment, permeteu-me, del Miquel Iceta. Sempre he pensat que cal només un minut de conversa amb ell per a no oblidar-lo mai, per a saber de la seva força intel·lectual, de la seva passió, del seu compromís amb Catalunya, amb les polítiques progressistes, amb el federalisme, el catalanisme i l’europeisme. He tingut el privilegi de treballar al seu costat els darrers 4 anys i sempre he dit que mai l’hi agrairé prou el que m’ha ensenyat.  

En Miquel fa temps que el considero més que polític, una gran persona i un gran amic.

Segueix bategant el cor. I ho fa dia darrere dia. I continuarà bategant mentre hi quedi un sol socialista per creure en ell. Perquè com deia Pablo Iglesias, “Sois socialistas no para amar en silencio vuestras ideas ni para recrearos con su grandeza y con el espíritu de justicia que las anima, sino para llevarlas a todas partes”.

Salut, socialisme i cor vermell.

Paco Aranda, Barcelona, 21 de desembre de 2011.