19 d’octubre, 2011

Article. Punt 5 del decàleg. La vertebració territorial

El relat del PSC per al proper congrés i més enllà. La proposta programàtica i el “contracte” social que oferim als catalans després del congrés de desembre i com tornem a connectar amb la ciutadania i amb el nostre electorat, després de les derrotes que hem patit. Grans reptes per a un partit amb més de 30 anys d’història i que estan sobre la taula, per a entomar-los i tractar de donar amb la resposta adequada a les preguntes que ens fem (i ens fan).

D’això tracten els articles que vaig publicant, agrupats en els 9 punts  de colofó que tanquen el post “L’alternativa socialdemòcrata. El relat del PSC”. En aquest gairebé decàleg, el cinquè punt fa referència a la vertebració territorial, que avui escric, coincidint (casualitat?) amb l’anunci de la Comissió europea que l’anomenat “Corredor Mediterrani” figurarà com a prioritari en la xarxa bàsica europea de transports.

La notícia que avui ha donat la Comissió, no per esperada, deixa de ser una gran noticia. I cal que la rebem com a tal. Ja que suposa l’aposta europea per la connexió del mediterrani amb Europa, és a dir amb el nostre principal mercat. Com he dit al twitter avui també, fent una analogia històrica, la Via Augusta romana, que unia tot el mediterrani occidental amb la capital política i econòmica de llavors, Roma, 21 segles després esdevé (en una ruta gairebé calcada) en el corredor que ha d’unir l’arc mediterrani, i Catalunya amb ell, els seus ports, amb el centre d’Europa. Sens dubte una empenta definitiva per al desenvolupament econòmic del país, i un pas més que ens apropa a Europa.

Cal aprofitar l’ocasió, i cal treballar tots plegats per a que aquesta infraestructura transnacional, europea, clau per les empreses, pel comerç, pel desenvolupament econòmic, pel transport ferroviari de mercaderies, sigui un punt d’inflexió i suposi un autèntic motor de progrés i generació de riquesa. Estem davant una oportunitat històrica.

Com s’ha sentit molt al llarg d’aquests dies, és un triomf d’un concepte d’Espanya més descentralitzat, i no tan radial. Una idea d’Espanya on l’activitat econòmica i els processos econòmics no venen només de la relació amb el centre, si no que també passa per la connexió dels territoris en àrees d’influència (com el mediterrani) i per la connexió amb Europa.

El corredor mediterrani ha arribat per a impulsar el transport de mercaderies, per a fer dels ports mediterranis punts neuràlgics, hubs del transport marítim i ferroviari. Des d’on arribar a Europa venint de la resta del món. Donar la volta a l’estadística del percentatge de transport de mercaderies que va per carretera respecte al que va per ferrocarril, adaptar la nostra xarxa ferroviària.

Un futur que ha d’anar lligat al desenvolupament de l’aeroport del Prat, amb la millora de la xarxa viària, amb la desaparició dels peatges, amb l’arribada de l’Alta velocitat a Girona i la connexió amb França.  I amb la millora de les infraestructures elèctriques, i del servei de transport públic de viatgers, amb especial atenció a Rodalies també, i de les tecnologies de la informació, fent que estiguem cada cop més i millor connectats i a tot arreu del país. Cal seguir treballant en fer de Catalunya un territori preparat pel futur. Modern, ràpid, emprenedor, internacional, captador d’inversió i de talent. On país de progrés. I vertebrat.

Repartir aquest progrés a tot el territori. Per això cal també repensar la relació i les interdependències entre els diversos punts del territori. I repartir. Catalunya, com passa en d’altres regions amb accés al mar i sense una capital a l’interior, està molt més poblada i concentra més activitat econòmica a la costa que a l’interior. Dels 7’5 milions de catalans, uns 6’5 milions viuen en l’anomenada “franja costera”, un territori de nord a sud, o de sud a nord, de menys d’una tercera part del total de Catalunya, i que es situa entre la costa i els 30-50 quilòmetres endins. Aquesta part del territori concentra la major part d’infraestructures, d’indústria, d’universitats, per posar alguns exemples. Aquesta “descompensació” poblacional, demogràfica, de Catalunya, ha de servir també per pensar com vertebrar en el futur el país, sense caure en la despoblació de l’interior, l’abandó, o la concentració de les prioritats a la part més poblada. Cal invertir en millorar la xarxa de connexions. I potenciar el desenvolupament econòmic.

La vertebració territorial passa també per tenir definides les “virtuts” de cada territori, fent que siguin aquestes les que impulsin el progrés equitatiu. I portant nous camps a llocs on no hi ha tradició.

Cal descentralitzar també, i potenciar la inversió en punts geogràfics que necessiten equiparar el seu progrés amb la mitjana.

Cal mantenir l’esperit de cada zona però sense negar el progrés.

Un país de muntanya, de platja, de planes, de rius, etc. Una diversitat que ens fa únics.

Un país per progressar. En conjunt.