24 de juliol, 2011

En memòria dels morts a Noruega


Des dels 17 als 28 anys vaig tenir una intensa dedicació política dins de la Joventut Socialista de Catalunya. Aquells 11 anys, que van coincidir amb gairebé tota la meva joventut, van ser uns anys que sempre tindré entre els meus millors records. A la JSC he passat 11 anys meravellosos, fent política, aprenent i coneixent molta gent.
Estar a la JSC em va permetre no només conèixer i recórrer Catalunya, totes les comarques, molts dels seus indrets, intercanviant experiències amb joves d’arreu del país, si no que vaig tenir l’ocasió de compartir camí, idees, projectes, debats, actes, amb els companys socialistes d’Espanya, i d’Europa.
Així, una de les millors experiències que recordo és la d’haver pogut assistir dins de la delegació de la JSC a l’escola d’estiu que els joves socialistes europeus van fer l’any 2002, el que era llavors el 6è Summer Campy d’Ecosy celebrat  del 22 al 27 de juliol en una petita localitat propera a Salzburg, Weisenbach am Attersee, on la joventut socialista d’Austria disposa d’un càmping en un paratge idílic, entre muntanyes i el llac d’Attersee.
Explico tot això per què de seguida m’ha vingut al record aquell estiu del 2002, amb 25 anys acabats de complir, 3 cotxes d’amics catalans que vam estar més de 12 hores conduint des de Barcelona, i 5 dies plens de companyerisme, debats, intercanvis, activitats, política i visites a Salzburg i al camp de concentració de Mauthausen. Sens dubte una experiència inoblidable, de la que guardo els millors records, i on vaig poder conèixer els companys joves socialistes i laboristes de tot Europa. Un miler de persones joves que volien canviar el món.
I m’ha vingut el record després del dolor, la ràbia, el desencís, la profunda tristesa i la solidaritat amb els companys laboristes noruecs, que he sentit aquest cap de setmana quan un feixista assassí ha comés una massacre horrorosa, matant a més de 80 joves i adolescents noruecs que celebraven el seu campus d’estiu a la illa d’Utoya, prop d’Oslo.
Ha estat un 22 de juliol, quan més de 500 joves que, units per al seva ideologia, han estat atacats per un producte de la intolerància, el cultiu de l’odi i l’extrema dreta.
La sensació que m’ha produït aquest acte monstruós, guiat només pel fanatisme i la intolerància que a moltes parts d’Europa fa temps que van introduint-se amb total impunitat, és de dolor i indignació.
Dolor per les víctimes, per les seves famílies, pels seus amics i companys, per la societat, per les víctimes de l’atemptat previ a Oslo, també per la família laborista noruega, germana del socialisme català i espanyol.
Indignació per saber-nos dins d’una societat on l’extremisme agafa força, on la intolerància i l’odi, la negació de la diferència, la imposició de postulats d’extrema dreta tenen cares ben visibles.
El que ha passat a Utoya ha estat un gran cop. No només pels companys laboristes, no només per la societat noruega, no només per un model de país a copiar, si no per tota Europa.
Una Europa en crisi, econòmica i política. Una Europa amb carència de lideratges. Una Europa amb un rumb preocupant. Una Europa més dèbil que fa uns pocs anys.
Avui dia, el terror s’ha globalitzat. Des del 2001 i el 2004 que ho coneixem prou. Però el terror té diverses cares. Totes elles han de ser lluitades. Des de la política i des de la societat.
Cal tenir ben presents en la memòria tots aquells que han deixat la seva vida per la millora de la nostra societat, i tots els que van ser assassinats per la seva ideologia. Prou que ho sabem. Europa, Espanya i Catalunya tenim experiències del racisme, la xenofòbia, la intolerància, l’extremisme. Totes elles cares de la mateixa moneda.
Deia al principi que he recordat la meva estada al Summer Camp de la joventut socialista europea del 2002 a Attersee.
Aquest dilluns 25 de juliol, comença l’anomenat Iusy Summer Festival. Es tracta de la trobada de totes les joventuts socialistes i laboristes d’arreu del món. Una trobada que al 2006 es va fer a Alacant. Aquest any es fa al lloc que jo vaig conèixer, a Weisenbach am Attersee, prop de Salzburg, prop del camp de concentració de Mauthausen, expressió màxima del terror,  el fanatisme i l’extremisme que va patir Europa. Les joventuts laboristes noruegues segurament tenien prevista la seva estada. Companys de la JSC i de la JSE hi van aquest dilluns.
Quedin per sempre en la memòria els joves assassinats per la seva ideologia. Rendim el millor dels homenatges, no deixant-los en l’oblit, com cap altre mort pel fanatisme. I continuem treballant i lluitant per fer realitat el millor dels legats, una Europa millor, una societat millor, amb progrés, benestar, igualtat, fraternitat, solidaritat i eradicant qualsevol mena d’extremisme. Un món millor.




*Foto: Nacho Creus.