15 de juliol, 2011

Aixecar-se i ressorgir


Aquest post, és la continuació del que vaig fer titulat "Un salt endavant"

Aixecar-se

Estem en un moment difícil. Tots ho sabem. La ciutadania també ens ho ha fet veure.
D’altres vegades hem viscut moments complicats, però és la primera vegada que realment tenim la sensació col·lectiva de gairebé haver tocat fons, d’haver caigut.
Per això ens hem d’aixecar.
Les persones i les organitzacions no es mesuren per les vegades que aquestes cauen, sinó per la rapidesa en aixecar-se i amb quina actitud encaren el següent tram de la carrera.
No podem fer res per amagar aquesta caiguda, però sí que podem fer, i molt, per aixecar-nos. I el nostre gran repte està en fer-ho conjuntament per sortir d’aquest procés reforçats i poder encarar el futur amb fermesa i valentia.
Cal fer-ho amb una única veu, però àmplia i generosa. Amb una visió humil i amb ganes d’escoltar, d’aprendre, de rectificar, de construir, de reconstruir, per tornar a vèncer.
Perquè si estic segur d’una cosa, és que això que avui ens té lògicament preocupats, serà passatger i en ressorgirem amb més força.
Ja ho hem fet d’altres vegades.

Analitzar

Però per això caldran reformes. 
Reformes fruit d’un ampli i obert procés de debat i de reflexió, d’intercanvi d’idees i propostes de futur que, sense posar el comptador a zero, sigui capaç de transformar i reconstruir. Amb consens.
Cal sobretot definir què volem ser i com ho volem ser. Quin partit volem i què els hi diem als catalans i catalanes.
Hi ha una  afirmació que fa temps he escoltat, i és que el PSC era el partit que més s’assemblava a Catalunya. És cert. Encara ho penso tot i que crec que ens hem anat allunyant d’això.
Era una afirmació que es sostenia perquè els estudis d’opinió deien que el terme mitjà tant en l’eix esquerra dreta com l’eix nacional es situava prop dels plantejaments del PSC. Però ens hi deixàvem coses. I en algun moment vam deixar de representar realment i electoral això.
Per què avui la societat no és que estigui canviant. És que ja ha canviat. És inevitable.
Perquè els temps cada vegada canvien més ràpid i perquè la crisi ha fet una profunda marca en ella. I principalment entre les classes populars.
Això fa que ja no puguem ser el mateix partit del 2003, quan hi havia nivells d’atur de l’11 i mig per cent, mentre que el 2011 tenim índexs del 20%, i d’un 40 % entre els joves.
No podem ser el mateix partit ni tenir la mateixa actitud davant la societat post 15-M i amb tot el que significa. Sobretot en els mecanismes de participació, relació i aprofundiment democràtic. El moviment social i moltes de les propostes que en sorgeixen reflecteixen, entre d’altres coses, la desafecció vers la política i un cansament vers moltes de les formes i característiques que la política transmet. Hem d’escoltar més i abans.
No podem ser el mateix partit ara després de fer un Estatut i un finançament històrics, veient que molta de l’opinió pública i publicada es divideix entre la indiferència o la crítica per insuficients. Què ha passat?
O quan veiem que cada vegada vota menys gent.

Ressorgir

Però malgrat tot això, crec sincerament que encara podem representar a la majoria de catalans i catalanes.
A la immensa majoria que vol una societat més justa, més pròspera, més igualitària, més cohesionada, més participativa. Aquells que volen una Catalunya de progrés, capdavantera i mirall d’Espanya, amb aquells que volen millores de la nostra democràcia, amb els que volen un futur després de la crisi on els poderosos no dictin les normes, ni polítiques ni econòmiques.
A aquests ciutadans i ciutadanes ens hem de dirigir. Militants, simpatitzants, votants, ex votants, nous votants, joves, treballadors, jubilats, emprenedors, membres de moviments socials, les classes populars.
I ho hauríem de fer amb la reivindicació i implementació de 2 frases que han marcat la nostra història recent.
Més que dues frases, més que 2 lemes, 2 eixos centrals de la nostra manera d’actuar.
La primera: La Catalunya que sap on va. Que no és una altra cosa que el PSC que sap on va. És a dir, unir tots els nostres esforços col·lectius per enfortir el PSC amb allò que se’ns està demanant. Internament i externa. Amb intel·ligència.
Plantejant reformes i avenços en diferents àrees. Jo proposaria 3, però poden ser més o menys o poden ser d’altres.
1.       Repensant el model de partit: per exemple, obrim nous canals de comunicació i participació, obrim el partit, incorporem les primàries, expandim les tecnologies 2.0, creem noves àrees de treball, etc.
2.       Repensar la relació amb la societat: incorporem nous talents, busquem complicitats entre els sectors socials progressistes, i en general amb la gent compromesa.
3.       Rellançar les nostres propostes polítiques: escoltem el que ens diu la gent. Apostem per la reforma fiscal, per la política verda, per la garantia dels serveis públics i l’ enfortiment de l’ estat del benestar, per l’atenció als desafavorits, per la reforma de la llei electoral o per la simplificació administrativa.

Parlem de tot això i posem-nos d’acord.

Parlem-ne i arribem a acords. I quan aquests hi siguin, llavors posem en marxa la segona frase que deia: fem-ho però sobretot, després del debat i la reflexió conjunta, passem als Fets. 

2 comentaris:

Bonifaci Colomina ha dit...

Bon article i estic bastant d'acord amb tu, però crec que t'has deixat:
* Polítiques socials d'esquerra en Sanitat, Educació, Serveis Socials i Immigració.
* Estat federal ja (ho l'aconseguim o anirem sempre un pas enrere).
* Grup propi del PSC al congrés o la seva visualització (no pot ser que per aquest flanc es perdi votants).

Paco Aranda ha dit...

Gràcies Bonifaci. Tens raó en el que planteges, respecte a que falten coses. De fet, és volgut. Estic fent una sèrie d'articles on reflexiono sobre el moment actual del PSC i del socialisme i el que crec que s'hauria de anar parlant, debatent i fer. Al post que cito al principi, un salt endavant en parlo una mica i sobretot, als 9 punts que hi ha al post titulat "L'alternativa socialdemòcrata. El relat del PSC http://pacoaranda.blogspot.com/2010/12/lalternativa-socialdemocrata-el-relat.html i que estic desenvolupant, juntament amb els articles de la jordina freixanet al seu bloc (jordinafp.wordpress.com). Gràcies per la visita al bloc, espero que als propers articles pugui anar perfilant algunes de les propostes que em fas. Salutacions