09 de juny, 2011

Un salt comunicatiu


Recordo un acte de l’any 2004 aproximadament, de quan era secretari d’organització de la JSC. A Caldes d’Estrac la JSC del Maresme presentava la seva pàgina web.

Després de felicitar-los per la iniciativa i encoratjar-los per a que persistissin en aquesta línia d’obertura, vaig dir que estava convençut que “si no estàs a Internet no ets ningú, però estar-hi no et fa algú”.

Avui, 7 anys després, no només em reafirmo, si no que em sembla un pilar de la nova digitalització de la vida, de la política i de la societat.

L’entrada de les, abans dites, noves tecnologies, en tots els àmbits de la nostra vida ha provocat un gir de 180 graus en la manera d’entendre i interactuar amb el nostre entorn, i ha canviat el futur per sempre.
Ara no es tracta de ser-hi o no a Internet. Es tracta de ser-hi  i ser-hi bé.

El gran repte comunicatiu passa per la construcció de la teva identitat, ja siguis un particular, una empresa, una associació, o un partit polític. Cuidar la teva presència, cuidar a qui t’escolta, i interactuar d’acord amb les noves normes que van sorgint.

D’altres que en saben més han teoritzat, i molt bé, sobre el que és clau en aquesta nova realitat. Una realitat que portem a la butxaca amb nosaltres, com diu Antoni Gutiérrez Rubí. Ell mateix ens alerta sobre la importància dels continguts. Sense continguts no som ningú. No puc estar més d’acord.

La generació de continguts i la seva transmissió, també com es generen, son el gran repte de la comunicació política. El que abans es deia el relat, el projecte, ara passa per ser la demostració de que les idees no només aguanten documents de 150 fulls, si no que també aguanten, i el que és més difícil, 140 caràcters. I es poden, així mateix, adaptar als diferents mitjans audiovisuals existents.

Ens movem en una època que diuen líquida, però que si és quelcom, és ràpida, instantània. Per això, el repte de la perdurabilitat del missatge és un altre dels grans reptes: traspassar la barrera de la immediatesa, per articular idees sostingudes, de llarg recorregut i que després de ser enteses, puguin ser recordades.

La nova comunicació es desenvolupa en un medi en constant evolució. No és suficient amb sumar-s’hi. Parlem d’un lloc, Internet, on venim a informar-nos, a informar, a escoltar, a construir, a escurçar distàncies, és a dir, a apropar-nos els uns als altres, que no és més que conèixer-nos millor, venim a superar barreres i a construir nous ponts i llaços. Amb la ciutadania.

Venim a comunicar, i a construir, però sobretot venim a aprendre. A aprendre junts.

Hi ha qui diu que les tecnologies estan construint autopistes de la informació. Més aviat crec que estem auto construint veritables autovies de la democratització, lliures de peatges, i amb una capacitat de trànsit inabastable.

Si les webs van obrir el camí, facebook el va asfaltar, i twitter ha acabat posant les senyalitzacions: tot recte, cap a la democràcia deliberativa i la construcció mancomunada (federal m’agrada pensar) de les idees.
Per això crec en la capacitat de la xarxa de canviar la manera en com afrontem el món.

Crec que tota una generació està creixent ja immersa en un llenguatge i ens uns codis radicalment diferents de la seva predecessora; que aquesta predecessora s’intenta enganxar i ho fa amb més o menys èxit, però el que és més segur és que les generacions futures ja no entendran cap altra manera de relacionar-se i d’interactuar; és a dir, d’opinar, de decidir, de deliberar, de construir.

Crec també, per això milito, en els partits polítics. Son una peça clau de la democràcia. Una peça clau de la vida en societat que coneixem. Han estat i son actors partícips dels principals canvis i avenços. 
Soc conscient de la necessitat d’adaptar-se a les noves realitats.

I crec que en serem capaços, però només si en aquesta adaptació acceptem que les noves regles globals, mancomunades, son noves, ràpides, versàtils, i que necessiten d’estructures i eines amb aquestes característiques.

Crec en un partit que avanci en la implantació de les xarxes de comunicació directes online. Un partit generador d’informació, opinió, i debat. Immediatesa, documentació, accés a recursos, tot això i més és el següent salt endavant per posar-se al capdavant de la comunicació, el diàleg, la difusió i la informació.

Un espai on trobar però també on trobar-se.

Un espai per escoltar i per ser escoltats.

Amb un bon fons (valors, principis, idees, projecte, i persones), i amb un millorat format de comunicació.  I la mirada posada en els ulls de la ciutadania.

Aquesta visió, aquesta pauta d’actuació comunicativa és una de les peces claus de la modernització i del salt endavant.


Abans es deia que calia passar del carrer a la xarxa. Ara estem veient que des de la xarxa també es baixa al carrer.

Segons ho veig jo, a la xarxa hi hem de ser, i ser-hi millor

Però del carrer no hem de marxar mai. Però això ja serà objecte d’un altre post.


Nota de reconeixement. Aquesta és la meva opinió. Una opinió que beu de i deu molt a les opinions de molta gent que conec i amb les que treballo. Persones que fa temps que s'hi dediquen a la comunicació i a com les tecnologies de la informació estan canviant les maneres de comunicar-se. Persones que en saben molt, i evidentment més que jo. 


És un post que sorgeix d'escoltar i llegir les opinions de companys/es i amics/es. De tots ells n'és deutor aquest post. 


Però si n'és deutor principal, és d' un post imprescindible de la Jordina Freixanet, la responsable de l'acció a la xarxa del PSC. Aquí està tot, i millor dit.


Salut i federalisme digital.