16 de juny, 2011

La necessària reforma de la llei electoral. Breus apunts per un debat obert i necessari

Aquest breu text és part dels 9 punts que estem elaborant, amb propostes, línies discursives i de treball que creiem des del socialisme s’han de portar a terme per tornar a recuperar la confiança majoritària de la ciutadania.
No preten tancar cap debat, si no obrir-lo i posar sobre la taula la necessitat de reformar el nostre sistema electoral català, i no només la forma d'elecció, per fer-lo més proper, més representatiu, més equilibrat i que esdevingui una peça més per reduir la desafecció de la ciutadania amb la política.

Un dels aspectes que queden pendents, des de la recuperació de la democràcia i l’autogovern és l’aprovació de la llei electoral catalana. Deixant de banda els motius que ens han portat a mantenir una anomalia com aquesta al llarg de 3 dècades, el que és evident és que Catalunya necessita l’elaboració i aprovació d’un text que acabi amb les mancances que l’aplicació de l’actual LOREG té.

Més encara quan estem en uns temps en que la distància entre la ciutadania i la política s’està engrandint i la desafecció de la primera vers la segona es sustenta en un bon grapat de circumstàncies, decisions, actituds o omissions que des de la política s’estan duent a terme.

Una d’aquestes és la falta d’una llei electoral pròpia quin resultat sigui de més representativitat dels vots i que apropi més la política als electors.

Catalunya és la única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia i això ja de per si hauria de ser un bon motiu per posar-hi solució, però el tema de fons és que la reforma de la normativa electoral a Catalunya és urgent per motius més clars: es necessita donar més proporcionalitat i equitat al sistema, d’entrada, ja que l’actual normativa diversifica molt el “cost electoral” del vot.

L’Estatut de Catalunya preveu la reforma electoral. I és una promesa que molts partits han portat i porten sempre als seus programes electorals. Però la necessitat de reforma per una majoria parlamentària de 2 terços ha fet sistemàticament fracassar qualsevol aproximació entre les diferents posicions.

El PSC porta temps parlant i proposant un sistema basat en el model alemany, de doble vot, amb màxima representativitat i màxima proporcionalitat, amb un primer vot per candidats escollits en districte nominal i una segona papereta amb vot a llista per completar el total d’escons que faltarien després dels nominals. Sent les circumscripcions nominals les comarques, els districtes de Barcelona i els partits judicials de més de 70.000 habitants. Això garantiria la territorialitat i aprofundiria en la representativitat i proporcionalitat dels escollits.

Fins aquí la principal reforma i les tesis que hem vingut defensant. Però és cert que cal aprofundir en el debat sobre quins canvis addicionals es poden portar a terme.

Com el debat sobre les llistes obertes, per exemple, que crec cal posar sobre la taula.

Com deia, aquest és un text breu. Només apunta però no aprofundeix en diferents propostes que es podrien incorporar. És un debat viu i apasionant. Aniré completant aquest text amb noves idees. Espero també els vostres comentaris, opinions i propostes.

Finalment, us enllaço l’informe dels experts que el Govern va demanar el 2007, així com un post de la Jordina sobre l’evidència de la carència de proporcionalitat del sistema actual.

El debat segueix.