25 de febrer, 2011

Ens van vendre una altra cosa

Les últimes declaracions del secretari general de la Presidència i portaveu del Govern de Catalunya, Quico Homs, on veia en l'onada de revoltes populars contra els règims dictatorials i autoritaris àrabs una oportunitat per al turisme català, ha estat la darrera mostra de 2 mesos de declaracions erràtiques, titubejos, contradiccions, incompliments, retallades, i mala praxi del nou, flamant i autodenominat "Govern dels millors" presidit per Artur Mas. 

Després de 7 anys d'oposició i després d'una victòria tan majoritària com la que els ha atorgat el poble català a les urnes, i amb 23 anys d'experiència prèvia de govern sobre les espatlles genèriques de Convergència i Unió i particularment de molts dels que repeteixen en aquesta nova etapa, se'ns havia intentat convèncer que l'equip escollit per Mas i ell mateix venien a ser la imatge de l'eficàcia i l’eficiència en la gestió. 

Res més lluny de la realitat. Almenys si ens cenyim a alguns dels ja nombrosos casos en el breu temps de govern. 

Avui ja és reconegut, fins i tot per molts dels que confiaven cegament en la seva capacitat de gestió, que no caldrà arribar als 100 dies per fer una anàlisi precís del relat erràtic d'aquest Govern. Amb poc més de 50 dies podem ja extreure les primeres conclusions, tot i que deixarem el marge del dubte per si aconsegueixen redreçar el rumb que marca el timó penjat al despatx del President.

No són només les retallades socials anunciades, emparades en uns comptes que segueixen obcecats en no ensenyar als grups de l'oposició, ni tan sols les maniobres, inaccions o declaracions que fan perillar parts importants del nostre teixit industrial i empresarial, com el cas Yamaha , el cas Spanair, el cas Ryanair a Girona o més recentment l'aliança amb el PP del grup parlamentari de Ciu a Madrid contrària al teixit automobilístic català. 

Això, i altres, que ja de per si componen un quadre de disbarats important, no és si no l'exemplificació de la percepció real d'un govern que improvisa. De la constatació d'estar davant d'un conjunt de solistes en el qual cada un toca el seu instrument sense tenir en compte la partitura global, dirigits per un director que s'ha deixat la batuta a casa. 

És per això que aquest Govern desafina, i “desatina”. 

El Govern de la Generalitat presidit per Mas se'ns va presentar com la peça clau que havia de recompondre tot el suposadament dolent realitzat pels Governs d'esquerres durant 7 anys. Inclús el PSC va fer un exercici de responsabilitat facilitant la investidura del President, donant un vot de confiança al aquest i el seu Govern, resultant del mandat clar donat per la ciutadania. 

Avui ens plantegem legítimament molts dubtes. Tots els dubtes que genera un Govern que es mostra incapaç d’elaborar una línia d’actuació clara i comprensible de quina és la seva política econòmica més enllà de retallar, de quina és la seva política social més enllà de retallar i de quin és el seu projecte per a Catalunya més enllà de culpar altres de les seves pròpies mancances. Estarem atents i serem exigents amb un Govern del que esperem alguna cosa més que culpar a l'anterior dels seus propis errors.