28 de novembre, 2010

El cor vermell


Avui és 28 de novembre. El dia de les eleccions. En un dia com avui, i coneguts els resultats, podria resultar un contrasentit fer o anomenar un post com a happy pill, tal i com hem vingut fent els darrers 17 dies la Jordina i jo mateix. Però això és un diari de la campanya i avui també cal fer un post.

Un post que evidentment té dos primeres anotacions. En primer lloc el reconeixement, tal i  com ja s’ha fet, de la derrota electoral, i la conseqüent felicitació a CiU i Artur Mas per la seva victòria, i la segona el reconeixement a tots aquells que han estat treballant cada dia a la campanya del PSC.

També cal agrair a tots aquells catalans i catalanes que ens han donat la seva confiança. Cal seguir treballant per Catalunya i aconseguir arribar i convèncer a molta més gent del nostre projecte. Ara caldrà treballar de valent per a que la crisi no sigui una excusa per fer retallades socials i per sortir d’ella sense deixar ningú endarrere.

La campanya ha estat llarga. El dia també ho ha estat. Avui tampoc és dia d’anàlisi, que farem en una happy pill extra. Avui és dia de dedicar aquest últim post i la foto que l’il·lustra a la persona que ha encapçalat el govern els darrers 4 anys, el President que ha portat Catalunya a un canvi real i a un progrés com mai havia tingut. 

La persona que lidera el nostre projecte i per qui hem treballat per aconseguir una reelecció que seguim creient Catalunya necessitava. El President Montilla ha estat el nostre cor vermell, el cor que ha bategat i bategat de manera incansable per Catalunya. Un cor vermell perquè mai ha deixat de banda aquells qui ho més ho necessiten. Una persona seria, honesta, treballadora, valenta; un President que ha honorat la institució que representa. Per ell, pel President Montilla, i també per una Catalunya que ho necessitarà en el futur proper, el cor vermell.
Salut!

27 de novembre, 2010

El dia de reflexió

Avui és dissabte 27 de novembre, en fa 15 si no em falla la memòria que la Jordina i un servidor venim actualitzant aquest diari de campanya en forma de petites píndoles, allò que anomenem “happy pills” en honor als pots de xuxeries que es poden trobar al nostre despatx, provinents d’aquesta marca de xuxes de la que periòdicament ens en fem provisió.
Les xuxes han estat el leif motive i la guia d’aquesta peculiar guia de campanya. Xuxes que hem volgut dedicar, després de fer el repàs diari a l’actualitat de la campanya, primer a tots els membres del nostre equip 2.0, després als diferents col·lectius que treballen en aquesta campanya, més tard al Miquel Iceta i ahir al director d’orquestra, el jaume Collboni.
Ens queden per tant 2 happy pills. La de demà, que encara no descobrirem però que tindrà una significació i dedicació molt especial, i la d’avui.
Avui no en parlem de la campanya. N’hem fet molta i n’hem parlat també. Avui és dia de reflexió. Jo personalment, tampoc tinc ganes de fer balanç encara.
Només volia fer-vos partícips que per a mi ha estat un autèntic plaer, un honor treballar a la campanya del PSC per aquestes eleccions autonòmiques i fer-ho al costat de les persones més vàlides que conec, i fer-ho al costat d’amics.
Avui és dia de retre també un merescut homenatge a les persones que també han viscut d’una altra manera la campanya, persones properes que durant algunes setmanes ens han tingut una mica més “desapareguts” del normal, que ens han preguntat cada dia com anava la feina, que ens han animat, que han estat al nostre costat i que sempre ens han donat el suplement de força necessària per donar una mica més. Per la Jordina, l’Albert, i en el meu cas, la Marta, que en aquestes setmanes en que he estat més temps fóra que dins de casa sempre ha estat al meu costat, amb la que hem fet de les notetes de pòsit un veritable sistema de comunicació, que els dies que la feina acabava més enllà de l’hora de sopar trobava també un moment per comentar la jornada, preguntant, escoltant mentre jo sopava ràpid abans d’anar a dormir, amb qui hem hagut de fer veritable sudokus amb els horaris per coincidir o poder fer una escapada al cine o a veure el nebot. Que ha seguit la campanya al minut, de manera puntual. Per la Marta, amb la qual continuo aprenent cada dia.
La campanya ha arribat al seu final. Aquest diari gairebé també. És la nostra penúltima #happypill i avui, ens la dediquem la Jordina i jo de manera mútua. Les 4 mans, dos a cada racó del despatx, dos a lleida/manresa, dos a sabadell/barcelona. Moltes vegades mà esquerra i mà dreta conjuntades. El meu post va dedicat a ella. Com deia l’altre dia en un correu electrònic enviat a gent de la sectorial, sento que ha estat una campanya inoblidable. I en molts aspectes irrepetible. I bona part d’aquesta sensació és derivada de la feina feta amb la Jordina. Deia també en aquell correu que tinc la sensació (ara puc dir que tinc la certesa) d’ haver estat permanentment acompanyat per un gran equip humà, que s’ha bolcat en tot moment per fer del PSC el partit líder a les xarxes socials. Un equip humà dirigit de forma encomiable  per la Jordina. Una persona, una gran amiga, que des de que al poc d’entrar a l’executiva del partit i va preguntar al Miquel Iceta que quina podia ser la seva col·laboració, es va convertir en una peça insubstituïble de la nova política 2.0 del partit. I vam començar no només a treballar plegats si no a construir les bases d’una amistat que aventuro duradora. Amb la nostra consigna del “somriure productiu”, amb les cançons del spotify, amb les xuxes compartides per tot l’equip, amb les jornades amb tots ells, sopars inclosos, amb els trajectes en cotxe, amb les idees esbojarrades i alguna de seria, amb les converses i converses, amb les preses del míting central i que després surt rodó, o amb un final de campanya en una nit plujosa amb la JSC, i bons amics. I amb aquesta confiança mútua amb la que hem fet plegats aquest camí. Com deia per tancar aquell correu electrònic, per ella no només tinc paraules de reconeixement si no d’admiració. Ha estat la perfecta companya d’aquest viatge 2.0 que hem compartit a la campanya del PSC. I que de ben segur, és només el principi. Amics, i amigues: salut i xuxes!

26 de novembre, 2010

La regalèssia de color vermell



Avui és 26 de novembre. El dia post míting central del palau Sant Jordi, el dia després de reunir a més de 20.000 persones, una vegada més al pavelló més gran de Catalunya. El dia després de que l’ànima i el cor del socialisme estigués present i reunida recolzant el nostre President. No obstant, i quan queden 2 dies per a les eleccions avui, tot i ser el dia després de tornar a aflorar sensacions irrepetibles en un marc incomparable, és també el dia de l’sprint final. El dia que ha començat quan gairebé el Sol despuntava l’alba. L’últim dia per a l’acte més matiner. Tota una senyal i una clara declaració d’intencions de que ni el PSC ni el President Montilla donaran cap segon per perdut, tot i ser l’últim dia de campanya, tot i ser el dia després de demostrar que seguim aquí, i amb més força que mai.
Avui el post és també a 4 mans, ja que Jordina ha passat per la seu a la tarda, i hem estat repassant els darrers detalls de la campanya i evidentment aprofitant per valorar el que ha estat aquesta campanya. Com que el post de valoració donaria per molt, i com que no ens volem deixar a ningú (encara està viva la gran experiència de veure l’espai 2.0 del míting ple, amb més de 90 persones entre activistes i experts), això ho farem en un altre post. Però com a mínim citem el post que ha dedicat l’insigne Trinitro a tota la gent ciberactivista del PSC.
Així que avui, per explicar el dia hem de recordar que el President ha començat a les 7 del matí a la SEAT zona franca i que després de fer alguns contactes informatius, ha començat el seu particular tour, igual que ha fet la consellera Tura, Celestino Corbacho i d’altres membres de la llista, fins a contar més de 100 actes al llarg de tot el dia.
Un dia que acabarà (quan pengem el post estarem marxant cap a Razzmatazz) amb l’acte final, la festa de la JSC on ens acompanyarà el secretari general de la JSE, la ministra Carme Chacón i el President Montilla. Tot això presentat per Xavier Sardà.
En definitiva, un dia que heu pogut seguir al FB del president, al tw del @fetsandtwitts, al FB del PSC i al Tw de @socialistes_cat. I a la web www.presidentmontilla.cat al llarg de tot el dia. Sens dubte, una autèntica marató per tancar la campanya, per continuar treballant per aconseguir una majoria de progrés per a Catalunya. Per fer que Catalunya, un país socialment progressista tingui també un govern progressista, ni independentista ni de dretes.
Avui, el nostre ante penúltim post, amb la nostra penúltima happy pilll també vermella (ja heu vist que aquest és un color que ens encanta també en el món de les happy pills). I la regalèssia de color vermell amb gust de maduixa la dediquem molt especialment al director d’aquesta campanya: al Jaume. Perquè des del primer moment ha confiat en nosaltres per construir plegats una campanya que ha representat el canvi real, ha posat en evidència la falta de projecte dels adversaris, especialment d’Artur Mas de lo mismo, i ha acabat proposant les millors propostes per la garantia de progrés.
Pel Jaume, perquè junts hem gaudit d’una campanya apassionant.  
Una happy pill ben dolça, plena de força. Ara si, seguim i podem.  

25 de novembre, 2010

La nou de macadamia

Bon dia! Avui és 25 de novembre, queden 3 dies de les eleccions i avui pel PSC és Sant Jordi. És a dir, avui tots concentrats en preparar la gran trobada socialista de la campanya.    

Avui, per això, el post serà una mica més especial. Ja que l’anirem construint al llarg del dia. No revelarem la xuxe ni la persona a la que li dediquem fins que sortim de l’acte, ja que al llarg de tot el dia tindrem molta feina a coordinar. Avui el post és el mateix al bloc de Jordina i al del Paco. És un post a 4 mans en tota regla!

Dir-vos que hores d’ara ja tenim operativa la pàgina web inserida dins de la web de participació www.sociates.cat on podreu seguir en directe el míting (al marge de la web tv) i participar a les xarxes socials. Des de ja mateix ho tenim obert.Com sempre, innovant a la campanya 2.0.

La feina en aquestes hores es centra en el muntatge del míting, recordeu que ahir va actuar Shakira, i el nostre departament d’actes ara està a tope posant tot apunt per a que aquesta tarda els milers de persones que ho omplin es trobin el millor ambient. 
Jordina està permanentment en contacte amb tot l’equip 2.0 per preparar la zona de xarxes on esperem més de 70 persones! i el Paco ja té mig enllestida totes les files de convidats i convidades a l’acte i a punt tot el dispositiu de la webtv.

Després de dinar marxarem cap  a la muntanya màgica de Montjuic. Un nom que ens va més que adient al dia d’avui perquè màgica serà la tarda nit que ens espera.

De moment això. Anirem actualitzant el post al llarg de la tarda, en els moments que l’activitat ens ho permeti. Moltes gràcies a tots i totes. Seguim. 
Salut i xuxes.


La nou de Macadamia




Segona part, ja passades les 12...

Bona nit!
Avui prop de les 12 I ja som a casa després d’omplir de vermell el Sant Jordi. Avui 20.000 persones cridant a l’uníson: Visca, Visca, Visca Catalunya Socialista.
Moments molt emotius, frases cèlebres dels nostres ponents especials, avui l’Alcalde Hereu, la Ministra Chacón, el gran Felipe González, President Montilla i Presidente Zapatero; cinc veus que han fet vibrar de nou tot el socialisme de Catalunya.

I jo i el Paco, cadascú en el seu tema, el Paco entre grada jove, fila zero coordinant tots els alcaldes, consellers, diputats i altres personalitats del partit, que un dia com avui tots recorren a ell per a tot. I la Jordina a l’espai 2.0, amb convidats especials, persones que han seguit totes les campanyes i que tenen el nostre gran respecte i admiració a la xarxa. Un espai 2.0 ben enxarxat que ha rebut la visita dels consellers a twitter començant per Quim Nadal, Montse Tura i Marina Geli, el portaveu del grup socialista al Parlament i viceprimer secretari Miquel Iceta i han acabat amb la visita del President que ens ha fet una foto ell a nosaltres des del seu mòbil per penjar-la al seu twitter de campanya el fetsandtwitts; des d’aquí els enviem una forta abraçada a tots ells que em consta que llegeixen habitualment, aquest diari escrit a 4 mans i avui a més a més a dos tempos.

I ara canviem el títol, posem la foto i dediquem la happy pill d’avui: la nou de macadàmia. Us preguntareu perquè hem escollit un fruit sec enlloc d’una xuxe, doncs, perquè la persona a qui li dediquem avui és més aviat amant del salat i aquesta és la seva happy pill preferida, així que, acceptem nou de macadàmia com a happy pill a partir d’ara ;) i li dediquem a... Miquel Iceta.

Abans de començar, diem per endavant que el Paco i jo som poc objectius amb el Miquel, doncs l’amistat és tant estreta (molt més la del Paco) que ens desfaríem a elogis un i altre sense ser capaços de veure massa defectes. Però és que el Miquel, principalment, és una persona que es fa estimar.

Pel Paco, en Miquel és una persona molt especial. No només perquè és el seu jefe (el Paco, quan no està en campanya, és el coordinador del Miquel) si no perque és un amic del que cada dia aprèn una nova cosa. De fet, hi ha una frase del Paco que ho resumeix: ell sempre diu, "és difícil ser el coordinador d'algú que en sap més que tu de tot". Una mica de raó té, ja que amb Miquel sempre n'estàs aprenent i no deixa de sorprendre't. Per això en Paco diu que s'ho pren com un aprenentatge continu i un total privilegi gaudir del Miquel en la coordinació política que porta. En definitiva, una relació entre ells que els porta tant a parlar de política, com tenir converses sobre conceptes desconeguts, webs de la més diversa índole, sobre el 2.0, el qual és un tema en que el Paco acaba d'arribar, en Miquel és un expert i que entre ell i la Jordina li han acabat de convèncer!, o també alguna xerrada de geografia mundial.. Per part del Paco també la nou de macadamia, i l'agraïment per tota la confiança dipositada, pel recolzament constant al 2.0, i per tots els moments viscuts i els que estan per venir, que seran molts i bons. Segur.

Per la Jordina el Miquel podríem dir que és la persona que li va obrir les portes al gran món de Nicaragua, acabada d’escollir secretaria nacional amb tan sols 25 anys. Un mail de desconcert, preguntant en què podia ajudar va ser la clau perquè el Miquel fes tota la confiança a la Jordina per presentar-li de nou al Paco (ara, després de molt temps de JSC, a nivell professional com el seu coordinador) i començar a treballar plegats, primer en la Causa Comuna, i després en la seva entrada en el 2.0 i en l’entrada en l’staf de campanya. De part de la Jordina, també una happy pill en forma de nou de macadamia, envoltada de sal, de la sal de la vida, d’aquesta energia que transmet el Miquel en tot allò que fa i a la vegada l’entusiasme i la serenitat que trasllada a tots aquells que tenim la sort de compartir converses de política, de 2.0, de geografia o d’històries d’aquí i d’allí... estones d’abraçades, cançons i bon rollo.

Salut i xuxes i a dormir!



24 de novembre, 2010

la síndria


Avui és 24 de novembre, el dia abans del gran míting del Sant Jordi, l'acte central de la campanya del PSC.

Queden 4 dies per a les eleccions, i això es posa a tota metxa. Avui, evidentment, ha estat un dia de molta feina preparant el míting, en especial tota la part de convidats que assistiran i coordinant amb Jordina tot el dispositiu 2.0. 
Com ja deia ahir, en farem una de grossa. Avui el post amb el que hem fet, tant la jordina i jo, com el PSC, el teniu al seu blog, i com que ja m'ha dit alguna vega que "me enrollo más que una persiana", sólo comentaros que hoy la #happypill del dia está dedicada a todo el equipo que tanto en la sede de la calle Nicaragua, como en el territorio están haciendo posible esta campaña. 
Decenas de personas trabajando duramente para llevar a cabo esta campaña y que aportan diáriamente su grano de arena. Muchos son los que debería nombrar, y muchos los departamentos, como Prensa, Actos, Movilización, gerencia, el personal administrativo, ediciones, los equipos de campaña en el territorio, en definitiva, todo un partido movilizado para conseguir la victoria. 
Como ya hemos dado happypill para todo el 2.0 y como aun nos quedan algunas reservadas hasta el domingo para dar, la de hoy la queremos dedicar a todo este equipo humano del Partit dels Socialistes de Catalunya, y representada en la persona que dirige organizativamente el partido, nuestro secretario de organización, José Zaragoza. Para él también nuestra gratitud por la confianza que siempre ha demostrado en la política 2.0.
Salut i xuxes!

23 de novembre, 2010

El plàtan



Avui és dimarts 23 de novembre, queden 5 dies per a les eleccions. I com diu el nostre compte enrere, 5 son les escoles bressol construïdes cada mes en els darrers 7 anys. Podeu consultar les dades del canvi real en educació aquí .

Ja queda poc per a les eleccions i els partits, i el nostre evidentment, encaren aquesta darrera setmana amb tots els motors posats. El PSC estem ja preparant el nostre acte final al Palau Sant Jordi, aquest divendres, i amb les intervencions de l’alcalde Hereu, Carme Chacón, Felipe González, José Luis Rguez Zapatero i el president Montilla. Però abans del dijous encara tenim dos dies per endavant. 

Avui, per exemple el PSC ha estat amb la consellera Tura al Parc Agrari del Baix Llobregat , en recolzament del sector agroalimentari, i aquesta tarda acompanyant els companys de les terres de l’Ebre, a un  míting a Tortosa, on també hi eren en Xavier Sabaté , número 1 de la candidatura i la Núria Ventura, una insigne política 2.0 i alcaldessa d’Ulldecona .

Però si avui hi ha una notícia, aquesta és sense dubte el cara a cara entre el President Montilla i el candidat de Convergència i Unió, Artur Mas. Un cara a cara que el President ha demanat cada dia al llarg de tota la campanya  i que Mas sistemàticament ha ignorat, potser perquè tenia alguna cosa a amagar, potser perquè tenia por, i en tot cas perquè no volia debatre en castellà en un dels dos debats. 
Com va dir un dirigent del seu partit, debatre en castellà es considera un insult a la intel·ligència.  El cas és que no va ser fins que el president li va dir al finalitzar el debat a 6 de diumenge que Mas no va acceptar la proposta. I ara ens trobem amb que la junta electoral no permet aquest debat. Aquí trobareu la nota del PSC amb els fonaments del recurs i a la web del President el posicionament davant la resolució de la Junta electoral provincial.

Per què ha trigat Mas més de 10 dies de campanya a acceptar debatre? Com diu la nota del PSC “Artur Mas no ha volgut els debats durant tota la campanya. La seva actitud de menyspreu cap al dret a la informació dels catalans al negar-se a fer dos debats, un en català i un altre en castellà, durant tota la campanya els ha impedit. Qui s'ha negat durant setmanes a mantenir un debat amb el President no pot acusar-lo ara de no voler fer el debat. La proposta del President Montilla va ser la que, en definitiva, havia obert un camí possible per a realitzar-los per primera vegada en 30 anys de democràcia. Els interessos partidistes, un formalisme estricte i la negativa d'Artur Mas ha fet les coses molt difícils.


Per cert, mentre escric aquestes línies, esperant la resolució de la junta electoral central, tinc a Jordina davant meu, ja que avui ha baixat a Nicaragua per la tarda, i hem tingut un dia d'aquells de feina conjunta que tan bé se'ns dona, però que malauradament no podem fer més sovint. Hem estat treballant conjuntament en el desplegament 2.0 del que queda de campanya, en especial tot el relatiu a la presència al Palau Sant Jordi. Així que ha estat una gran tarda de feina, reunions amb tots els col·laboradors, una entrevista d’ambdos amb unes estudiants de la UAB, i més xuxes noves al despatx. Hem pactat la resta de xuxes de la campanya, amb alguna negociació i intercanvi de xuxes, estem preparant alguna sorpresa, i ja tenim alguna idea per continuar això després de la campanya.
Per cert, ja estem pensant en patentar el despatx! jejeje

Avui la happypill del dia està dedicada a més d’una persona però centrada també en una sola. M’explico. A la campanya hem tingut, tenim, molta gent treballant, colaborant, aportant el seu granet de sorra, més gran o més petit, els seus coneixements, les seves habilitats i aptituds en diverses àrees. Algunes ja les hem presentat i d’altres les presentem demà, però avui us vull (volem,la Jordina també) presentar el que nosaltres diem l’equip de continguts, un equip de gent que ha estat treballant des de diferents àmbits per donar cobertura a les necessitats de posar negre sobre blanc els posicionaments, les dades, els arguments, els papers del PSC a la campanya. 

Un equip liderat per una persona que no dic res nou si dic què és més que un company, és un amic, el víctor. El víctor ha treballat incansablement per dotar la campanya de continguts, de donar als candidats tota la informació que necessitava, i ho ha fet liderant un equip on han estat el Pep, el Miquel, l’Esther, la Francesca, la Cristina, la Feli, el Fernando, l’Aintzane, l’Anaïs i el David.

Gràcies a ells hem pogut disposar dels millors arguments, tenim la web d’arguments www.argumentspsc.cat, tenim les millors explicacions. La gratitud vers ells i la seva feina és gran. Per això els hi dediquem la happy pill del dia i els enviem una forta abraçada.
Seguim. 
Salut i xuxes 

22 de novembre, 2010

La gominola del parxís

Avui, dilluns 22 de noviembre, quan queden 6 dies per les eleccions, l’actualitat política ha estat capitalitzada per l’acceptació per fí, del candidat de Convergència de debatre cara a cara. Ha hagut de ser en directe al debat a 6 d’ahir diumenge que el President li tornés a demanar per a que Mas acceptés. Tot sembla indicar que denmà dimarts tindrem, el primer debat cara a cara a unes eleccions catalanes.

Avui el post de la #happypill el trobeu al bloc de la Jordina. Un post dedicat al que ella i jo anomenem els “germans grans “ de la política 2.0 del PSC; aquella gent que ja hi eren quan hem arribat i que atesoren un gran prestigi, credibilitat, professionalitat i dedicació al 2.0. 

Un mirall en el que mirar, aprendre, i imitar en molts conceptes. Per a ells la nostra happypill, en un dia en el que ja es nota que el Palau Sant Jordi està a 3 dies, on hem fet una reunió amb tot l’equip 2.0 per preparar tot el que serà l’espai per a xarxes socials de l’acte central del PSC, on jo he anat al míting a Granollers (un míting impressionant, amb un caliu immens i on la comarca del Vallés oriental ha tornat a demostrar la seva força portant a més de 2000 persones a veure al President Montilla, a Felipe González i a Montserra Tura), la Jordina s’ha quedat tota la tarda a Nicaragua als comanaments de la nau 2.0, i on la JSC ha tornat a sorprendre amb un vídeo carregat de càrrega simbòlica i de denúncia de les polítiques de dretes.

Jo paro aquí, per llegir més, heu d’anar als Contes de Mitjanit. Salut!

21 de novembre, 2010

la mora vermella


Començo a escriure aquest post abans del debat de TV3 entre els 6 candidats. El volem penjar abans de començar perquè caldrà estar atents al seu desenvolupament. Per cert, ara per ara, la única forma de debat a la campanya ja que Mas es nega a acceptar la proposta del President Montilla de fer 2 cara a cara a la campanya) 

Avui és diumenge 21 de novembre, i queden per tant 7 dies per a les eleccions. I com diem al nostre compte enrere de fets, 7 és per quant hem multiplicat l’aigua dessalinitzada en 4 anys. Podeu veure les dades del canvi real aquí. 

Avui el dia ha començat per mi ben d’hora, ja que tocava anar a Lleida on teníem la parada del “garantia de progrés tour”. Així que a les 8, amb molta boira pel camí he enfilat cap a la capital de la terra ferma, per cert, com sabeu, la terra de la Jordina. Així que avui, ben mirat ha estat com una visita de diumenge, però sense portar jo els postres.

Avui tocava míting amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb el conseller d’agricultura i cap de llista per Lleida, Quim Llena, l’exministre Josep Borrell, que feia la seva segona visita en campanya, el president del govern d’Espanya José Luís R. Zapatero, i el President Montilla.

En un dia marcat per una nova onada d’enquestes, les paraules del President Montilla són clarificadores: tant Zapatero com Borrell varen donar un tomb a les enquestes quan tothom creia que era impossible. Nosaltres també podem fer història 

Es tracta de les eleccions més importants, i cal que tothom hi vagi a votar. Cal combatre l’abstenció. Nosaltres estem convençuts que la tendència a l’alça que mostren les enquestes és la demostració de que el nostre electorat s’està mobilitzant. Queda una setmana, i encara queda molta cosa a dir. Nosaltres ho posarem tot de la nostra part. I dijous al Palau Sant Jordi, a omplir-lo de socialistes per fer possible la victòria diumenge que ve.

Us deia que avui hem estat a Lleida, i després del míting, al que la Jordina ha vingut acompanyada de bona part de la seva família, hem anat a dinar acompanyats de bons amics. Un dinar distés, on hem pogut xerrar i compartir opinions de la campanya amb companys de trajecte com Jordi, Raquel, Laura o Arantxa. A tots ells, i a Jordina per ser la impulsora d’aquest dinar de germanor lleidatà, el meu agraïment.

Avui el post del dia ve amb la foto de la meva xuxe preferida ( J ), la mora vermella, i tot i que tenia el desig amagat de voler guardarme-la per a mi, de comú acord amb la Jordina (bueno, o a suggerència d’ella i acceptada per mi, ja sabeu com van aquestes coses) la dediquem a la JSC. Una organització a la que vaig militar durant 13 anys i de la que guardo grans i bons records. Ara dirigida perfectament pel Javi i per l’Aroa, la JSC està fent una campanya electoral nova, enginyosa, creativa, desenfadada, jove, i que està posant a la JSC dins del panorama polític català. 

Una JSC que cada dia acompamnya el candidat al Montibus, que cada setmana treu vídeo i campanya jove per mobilitzar l’electorat jove (un dels més abstencionistes històricament) i per denunciar les polítiques de dretes. A aquestes alçades ja coneixeu la seva última producció, el vídeo que ja ha passat el mig milió de visites mundials. 

Però jo vull destacar les propostes joves a la campanya, com el contracte de futur per a joves que no estudien ni treballen però volen esforçar-se, o l’obertura del metro els divendres a la nit amb la que guanyariem en seguretat i en mobilitat, la campanya de vot als 16 anys o tot l’apartat de polítiques de joventut del programa electoral del PSC .

En definitiva, una happy pill per a una organització jove, socialista i potent. La JSC.

Bona nit i bones xuxes.

Els lacasitos



Avui és 20 de Novembre, queden per tant 8 dies per a les eleccions. Ha estat un dissabte típicament de tardor, així com un dissabte típic de meitat de campanya. Avui el post complet (i quin post!!) el trobeu al bloc de la Jordina. En aquest projecte a 4 mans, a mi em toca fer avui la menció i un breu resum d’un dia marcat pel míting del PSC a Girona, amb el vicepresident del govern espanyol Alfredo Pérez Rubalcaba, el candidat per Girona i conseller Quim Nadal i el President Montilla.
Un míting important on el president ha anunciat que al llarg del dia d’avui faria públic el seu patrimoni i el Contracte de Servei Públic que proposa el PSC que impulsi la regeneració política basada en la transparència i les bones pràctiques. A la web de la candidatura podeu trobar ja ambdues coses.

Avui la Jordina ha tingut jornada lleidatana i la meva entre Girona i L’Hospitalet, amb el meu nebot que ja us ha citat.

El post del dia, titulat “Lacasitos” és dedicat per a tots els responsables del ciberactivisme del PSC al llarg i ample de Catalunya, el que nosaltres anomenem CR. Tot un ventall de persones preparades, grans coneixedors de les xarxes socials, grans mobilitzadors, i una de les peces fonamentals de l’activisme a la xarxa del PSC. Uns CR que tot just he començat a conèixer més a fons des de fa unes setmanes però dels que ja he aprés tantes coses que el meu concepte i ús de les xarxes ja no serà el mateix des de que els he conegut. Per tots ells (la llista sencera la trobareu al post de la Jordina), el meu, el nostre total reconeixement i gratitud. Seguim.

19 de novembre, 2010

L'estrella de mar

Son les 22.33 de la nit. He deixat el post mig fet abans de marxar de Nicaragua (el carrer,no el país, com moltes vegades he hagut d’aclarir després de veure la cara de perplexitat d’alguns coneguts, però aquesta és una altra història) però ara que acabo d’arribar a casa veig que he de refer algunes coses. Perquè el tema s’ho val. I començaré pel final. Vinc del míting del dia del “Garantia de Progrés Tour”, avui parada a la meva ciutat de naixement, L’Hospitalet. Una ciutat que sempre he estimat i que sempre estimaré. Ser d’Hospitalet es porta a dins. Però això també és una altra història. 

Deia que vinc del míting que el President Montilla ha fet amb el company Celestino Corbacho, l’alcaldessa Núria Marín i el company Josep Borrell. Gran míting i gran notícia per la qual vull començar: el President ens ha convocat  al gran míting central de la campanya, el proper dijous 25 de novembre al Palau Sant Jordi. 

Una cita imprescindible per a tots els socialistes, progressistes i catalanistes. El gran míting de la campanya i en un escenari on els socialistes guardem els millors records. L’últim, al 2008, amb el  President Montilla, Zapatero, Felipe, i Carme Chacón. Feta la convocatòria i la crida del president a anar-hi, jo només puc afegir, com he fet al meu twitter 1 minut després: #johivaig. Ara ja segueixo on ho havia deixat.



Avui és divendres 19 de novembre, queden per tant 9 dies per a les eleccions, i com diem cada dia al nostre compte enrere de fets , 9 és el nombre de vegades que hem multiplicat l’energia eòlica en els darrers 7 anys. 
Avui ha estat un dia molt marcat per les paraules del President Montilla al fòrum Primera Plana, organitzat per El periódico , on ha anunciat que aquestes eleccions seran les últimes a les que es presentarà, en contraposició amb les 3 legislatures i jubilació al càrrec que ha anunciat Mas com a declaració d’intencions.  El President demana la confiança de l’electorat per poder treure Catalunya de la crisi, i continuar amb les polítiques socials i de progrés amb un govern socialista. Una vegada més, les idees clares, en front de les aventures, sorpreses, contradiccions o silencis clamorosos del candidat convergent. Montilla, a més a més, ha declarat que farà pública la seva declaració de patromini els propers dies, abans d’acabar la campanya. Transparència, rigor i serietat, com a característiques del President.  Podeu llegir la intervenció sencera aquí. 


Mentre escric aquestes línies veig els teletips que ens anuncien que a Mas li ha entrat la pressa i també diu que ho farà, quan fa 2 dies deia que era electoralista. 

Al migdia el president ha anat a un acte prop de l’Hospital Moisés Broggi on ha posat en valor la sanitat pública i l’esforç del Govern en aquest camp els darrers 7 anys. Trobareu l’acte aquí .


I a la tarda, cap a Hospitalet, parada del dia del #garantiadeprogres tour. Un míting davant més d’un miler de persones, amb l’Alcaldessa Núria Marín, Josep Borrel, Celestino Corbacho i el President Montilla, i que ja us he explicat.



L’aplicació del dia: Avui us volem presentar una aplicació nova a la web del president, en una campanya en la que alguns diuen que no hi ha propostes. Les tenim, aquí podeu veure agrupades les Propostes per a Catalunya  


Avui la Jordina ha tingut un d’aquests dies també tot terreny, amb matí de feina a tope, visita a la seu del partit a Lleida, un munt de mails de coordinació 2.0 (més encara després de saber aquest vespre que ens anem al Sant Jordi, hi ha moltes coses que preparar, hi muntarem un bon espai 2.0!), sopar amb la JSC i la Mònica Lafuente,  una gran amiga mútua i número 3 de la candidatura per Lleida. Em diuen que han estat en una creperia. Sembla que el menú de campanya també toca als sopars, després de fer del sandvitch de pollastre i la cola zero un clàssic dels migdies...

Avui, el meu dia ha estat marcat per la feina a la seu, per la preparació dels actes del cap de setmana, en el que a mi em toca, un dinar molt agradable amb grans amics i companys de la campanya, i el míting de L’Hospitalet. Demà toca Girona i diumenge Lleida. Allà hi serem.

La happy pill d’avui està dedicada al Pau Sánchezel “benjamí” del grup. El Pau també s’ha incorporat fa poc al grup, i és un dels exponents de la gran quantitat de ciberactivistes voluntaris que té el projecte socialista a aquesta campanya. El Pau és l’encarregat de dinamitzar la Soocial Zoone, l’espai d’activisme 2.0 que tenim físicament instalat a Nicaragua. I a més és un destacat activista 2.0 a la xarxa i un clàssic del Montibus. Li dediquem aquesta xuxe perquè per a nosaltres és un exemple de com les noves generacions van arribant i van demostrant ho molt preparades que estan.

Acabo el post. Son les 22.51. D’aquí una estona el penjaré i Jordina el repicarà. Ara crec que em menjaré un iougurt, però abans obro l’spotify de la campanya dels socialistes. Vaig directe a per la cançó que sé que toca avui, sona de fons The Farm, estan dient ben clarament “All toguether now”. Bona nit i bones xuxes.

18 de novembre, 2010

El totxo o el maó (de pica pica)



Quan escric aquestes línies estem a dijous 18 de novembre, queden per tant 10 dies per les eleccions, però és molt probable que quan ho pengi (ara ho deixaré en esborrany) ja sigui divendres 19 i en quedin 9. Tot és degut a que avui la Jordina ha anat al míting del dia, a Vic, i que aquest començava a les 20 hores. I ja m’ha dit a la tarda, que la happy pill del dia, que corre a càrrec, seu l’escriurà a l’arribar del míting. Ho explica ella molt millor avui, jo només referencio però voldria apuntar dos coses: la primera és que per a mi ha estat un dia de despatx a tope, traient mails i fent gestions sobretot de cara als mítings del cap de setmana i la segona posar el meu gra de sorra en l’opinió de la persona a la que li dediquem el post xuxe d’avui: en una construcció, totes les pedres, tots els “maons” son importants, tots sustenten l’edifici i son garantia de que continuï en peu. Però la última pedra que col·loques sempre té un significat especial, perquè ve a ser el colofó a la construcció i la que li dona la fisonomia definitiva. Quan col·loques la darrera pedra i aquesta encaixa, ho perceps. La persona a la que dediquem la happy pill del dia ha estat la última en incorporar-se a l’equip però ha estat una ventada d’aire de positivisme i bona feina. Una persona que ha sabut acoplar-se a l’equip en marxa i que no només ha agafat el ritme de seguida, si no que és una més amb tot el dret. Gràcies. 
Podeu veure el post i el dia complet aquí, al bloc de la Jordina

17 de novembre, 2010

La maduixa


Avui ha estat un dia molt intens i de molta activitat de campanya.  També ha estat el primer dia de campanya que els "amos" de les 4 mans que coescriuen aquest diari de campanya, han pogut coincidir. Ha estat a Terrassa i la Jordina i el Paco han coincidit en la parada que el Garantia de Progrés Tour (així l’anomena el Paco als seus twitsts) ha fet a la ciutat vallesana. Un retrobament per posar-se al dia i per fer tràfic de xuxes, ja que la provisió per il·lustrar els posts, i el que és més important, per alimentar-se els dies de despatx estava minvant alarmantment, i en proporció a com s’escampa la notícia de l’existència de les happy pill.

Us deia que el retrobament ha tingut lloc a Terrassa i hem pogut compartir l’hora i mitja llarga amb amics i companys de viatge com el Jordi, el Rafa que ja tenen la seva happy pill, el David que es guanya la d’avui o el Pau, que en tindrà amb mèrit propi una no molt tard.

Avui la Jordina ha estat tot el matí a la feina,fins que a l’acabar ha pogut escapar-se a Terrassa, però com sempre ha fet 2 de les coses que millor sap fer, és a dir, estar al dia de totes les accions 2.0 que tenim en marxa, i twittejar en aquells temes que considera que cal tenir opinió. Avui l’hem pogut seguir i donar la raó en la polèmica que ha tingut amb d’altres tuitejadors  amb les paraules indescriptibles i inacceptables (per ser educat, i aquí hem quedo) que han sortit a la llum de Salvador Sostres a Telemadrid.

Jo he estat a la seu fins l’hora de marxar a Terrassa, avui compartint viatge amb la JSC al seu original Montibus (per cert, no son pocs els conductors que el saluden quan el reconeixen!), i mentrestant he anat fent feina acumulada. Avui, l’activitat del partit en campanya tenia diferents focus. A saber. Aquest matí, la nostra número 2, Montserrat Tura ha fet un míting llampec i una visita al mercat de Sant Celoni. Tura ha parlat de les ajudes als aturats i als emprenedors.

Al migdia hem tingut un dinar del President Montilla amb més de 500 empresaris, a Barcelona, acompanyat del conseller Castells i del ministre Ángel Gabilondo. Un dinar on el President ha anunciat la primera mesura que prendrà si és nomenat President: impulsar un pacte contra l’atur. Una mesura en la línia de la preocupació principal dels socialistes que no és altra que la lluita contra la crisi i ajudar a aquells que pitjor ho estan passant. A la tarda, com us deia, cap a Terrassa, al míting amb l’alcalde Pere Navarro, el secretari d’organització del PSOE, Marcelino Iglesias, i el President. Una oportunitat per tornar a reafirmar la seva primera mesura. Montilla és i serà el President que facilita els acords que uneixen al país

Més coses. Avui El Pais ens ha tret una altra aplicació de campanya, en aquest cas el compte enrere , després de fer-se eco de l'spotify de campanya. Avui ha estat un dia important per l'activisme 2.0 del PSC, un activisme integrat per persones independents, creatius, amb criteri, entusiastes, no soldats digitals. 

Com també ho estat per a la JSC, l’organització socialista jove està fent una campanya per treure’s el barret i avui han presentat un nou spot de campanya titulat “Votar és un plaer” que podeu veure aquí , i que ha tingut un impacte immediat, sortint a diversos mitjans avui mateix. Us deixo només un enllaç, el de la pàgina web de TVE.

En definitiva, un dia complet. El dia que fa 11 per a les eleccions, gairebé a l’equador de la campanya.
Avui aquesta happy pill la dediquem al David. Li dediquem la maduixa, tot i que per ser justos, si ahir el Rafa tenia el rovell en David es mereix la clara, ja que formen un tàndem inseparable en l’acció 2.0. Jordina també dirà la seva al seu post de menció però deixeu-me dir que per a mi David és la rauxa de l’equip, el de les idees boges i no tan boges, el que sempre té un camí per trobar el que sigui, el que sempre té un amic a qualsevol lloc, un enamorat i un apassionat d’Euskadi, i, ja més en confessió, una de les persones que em fa recordar que jo també vinc de l’Hospitalet, i que allà la cantera segueix sent inesgotable. Salut David!

16 de novembre, 2010

El rovell de l'ou


Dimarts 16 de novembre, queden per tant 12 dies per les eleccions. La happy pill del dia avui corre a càrrec de la Jordina i la podeu trobar al seu bloc.

Avui la Jordina al marge de l'explicació del dia de campanya, s'ha proposat posar-me vermell. Com el fons de la foto que acompanya aquest post. Una foto amb una nova xuxe, el rovell de l'ou, que encapçala un post que tots dos volem dedicar a un altre membre de l'equip: en Rafa. 

Ho explica molt bé Jordina al post, però deixeu-me afegir que per a mi, el Rafa té alguna cosa especial, i li tinc un gran carinyo. Li tinc per què aquesta és la segona etapa en la que el tinc col·laborant, la primera va ser quan feia les pràctiques de la carrera i ja llavors posava tota la seva energia i passió per tota la feina. La segona, perquè és d'aquelles persones que transmeten un estat d'ànim. L'estat permanent d'alegria i bon ambient. Tenir al Rafa al costat és sinònim de feina i un bon somriure. Coses ambdues imprescindibles per a mi. Seguim!

15 de novembre, 2010

La pegadolça de nata i maduixa



Avui és dilluns 15 de novembre, i com diem des de fa 2 setmanes al blog del President Montilla, tota data té assignada una dada del canvi real. En concret, a 13 dies per a les eleccions més importants i transcendentals dels darrers anys, 13 és el nombre de nous centres de recerca biomèdics que hem fet en 7 anys. Podeu consultar les dades del Canvi Real aquí. 

Avui, la Jordina ha dedicat el dia a la feina pròpia. Però no ha parat d’estar connectada amb la campanya en cap moment, amb mails, sms, wassaps...sempre “al tanto” de tots els temes, donant indicacions i suggerint noves idees. Haig de reconèixer que li he demanat el secret que deu tenir guardat per saber com s’ho fa per dedicar el seu temps al partit, la jsc, la feina, el màster de lideratge, evidentment la família i tot i així estar a tope en aquesta campanya.(!). Per cert, aquesta tarda encara ha tingut temps per assistir a un acte amb la Consellera Serna a Lleida.

La campanya s’està animant. I tots els sondejos que es van publicant indiquen que Ciu perd pistonada i que el PSC comença la remuntada. Alguns mitjans inclús destacant l’avorriment  de la campanya de Mas, totalment el contrari de la que està fent el PSC, amb noves idees, propostes i accions cada dia.

Per cert, avui El País ens treu a la secció dedicada a les eleccions un article de Maiol Roger en que fa referència a la llista de Spotify que hem endegat i que podeu trobar a sociates. I també hem començat a difondre la cançó  que Joan Ramon ens ha fet per a la campanya, un mostra més del poder del ciberactivisme no de soldats. Aquestes son només 2 de les novetats que podeu trobar a la campanya 2.0 del PSC. 

Una campanya que com reconeix l’informe de www.klout.com recollit per La Vanguardia  dona al PSC el lideratge en la influència a la xarxa entre els partits que es presenten a les eleccions.

El Paco ha començat el dia a la seu, cal seguir amb el repàs diari de les accions i anar treballant en els diferents fronts oberts. A la tarda, cap a Santa Coloma on avui ha vingut la flamant nova ministra de Medi Ambient,Rosa Aguilar, i hem tingut les intervencions del President Montilla i de l’alcaldessa Núria Parlón. Un míting molt potent, i que demostra el que molts fa temps que notem a l'ambient. La militància socialista s'està mobilitzant i la remuntada comença a prendre forma.

Avui el post el volem dedicar al jaume estruch. És la persona encarregada dels dissenys, el nostre creatiu particular. També comparteix les tasques de realització de la webtv. És la única persona que no té ratolí a la taula, però a canvi té un xupa-xups gegant sobre la torre de l’ordinador. Jaume és callat, treballador i discret, però la seva imaginació sempre està a punt per sorprendre’ns amb un nou disseny.

14 de novembre, 2010

L'osset

Diumenge 14, tercer dia de campanya. Avui parada a Viladecans del "Garantia de progrés Tour", amb el Presidente Zapatero i el President Montilla. El post d'avui de mans de la Jordina, i dedicat a l'Òscar. Per mi, la frase amb la que millor el puc definir, és que ja no concebo la feina que fem sense que ell hi sigui per allà. I no només per què supleix amb escreix el meu dèficit informàtic, si no per què en poc més d'un any s'ha convertit en imprescindible. Vegeu el post aquí. Seguim! ;)

13 de novembre, 2010

La cola dolça


Acaba aquest dissabte, segon dia efectiu de campanya i és moment de la “happy pill” del dia, en aquest projecte de narració de campanya a 4 mans entre Jordina Freixanet i un servidor. Avui, la cola dolça, com il·lustra la foto del post. 

Hem començat el dia, com sempre ho fem a la web del candidat, amb el recordatori de l’obra de govern. Així, aquest dissabte 13 de novembre, ens diu que manquen per tant 15 dies per a les eleccions. I que 15 és el % d’increment de persones que escriuen en català entre el 2003 i el 2009. El canvi real en dades.
Un dia també marcat per l’enquesta del CIS, una enquesta que com deia el President el divendres a Sabadell ve a demostrar que l’electorat socialista s’està mobilitzant, que Ciu s’ha estancat i que res està decidit encara en aquesta campanya. El PSC, i el nostre candidat més que ningú, estem convençuts que la remuntada a les enquestes no només no ha fet més que començar si no que serà una realitat al final de la campanya.
El dia ha començat per la Jordina i per mi amb una trobada cafè de bon matí. Lloc, la seu al carrer Nicaragua. Hora, 8.30 del matí. Jordina es preparava la sessió del Màster de lideratge que el PSC i la UAB realitzen conjuntament i on ella és la cap d’estudis i jo recollia papers necessaris pel dia que tenia per endavant. Café matiner amb Cristobal Avilés, el nostre responsable 2.0 al Baix Llobregat, intercanvi d’opinions i reflexions i separació de camins per fer el dia.
He marxat cap a Tarragona on avui el “garantia de progrés” Tour ha fet la seva parada de campanya, en un míting davant de més de 1000 persones i amb l’alcalde de Tarragona Pep Félix Ballesteros, el cap de llista per Tarragona, Xavier Sabaté, el vicepresident del Govern d’Espanya Alfredo Pérez Rubalcaba i el President Montilla. Avui hem recordat els 5 compromisos per Catalunya i el President ha tornat a demanar a Mas que digui la seva opinió sobre l’oferta de fer 2 debats cara a cara a la campanya, un en català i un altre en castellà. Com diu el President, voldríem sentir l’opinió de Mas, i que deixés d’amagar-se darrera del seu director de campanya, David Madí.
Portem 2 dies i la sensació és bona. Avui la JSC, amb l’Aroa de cap d’operacions, ha estrenat el bus que acompanyarà al candidat els 15 dies que queden. Per cert, un 10 per la campanya de la JSC. Estan demostrant ser creatius, innovadors, i compten amb la millor i més nodrida militància juvenil de les formacions polítiques joves. Estic convençut que el seu primer secretari, en Javi López, serà nou parlamentari el 28 de novembre.
Us deixo una foto:
Demà, propera parada, Viladecans, amb el presidente Zapatero, a partir de les 12, i com sempre en directe per la webtv de la web del candidat.
Demà cedeixo el torn a la Jordina (si està recuperada físicament de la boda a la que avui ha anat, i que, en els moments que escric aquestes línies crec que encara volta per allà), però abans voldria tancar aquest post dedicant-lo a la persona que els darrers mesos ha de “patir-me” laboralment de més a prop, al menys en qüestió de distància, ja què fa la seva feina a uns 3 metres de mi, la “última barrera” abans d’arribar al meu despatx, la persona que ha donat ànima i veu a la web del candidat, qui pateix també els nervis previs als “sitting”. En Jordi, juvatvivere a la xarxa, és, com la Raquel dèiem ahir, un dels puntals d’aquest projecte i un gran amic, tot i que sovint em parla de música citant-me grups que reiteradament desconec. Potser se’ls inventa...
I parlant de música, acabo aquest post sentint una de les cançons de la llista que els socialistes  estem elaborant a Spotify. Música per a una campanya. Sonen els Antònia Font, Alegria.