23 d’octubre, 2010

36 dies

A 36 dies de les eleccions estem ja ficats en plena dialèctica política. Immersos ens trobem en el desenvolupament dels posicionaments dels diferents partits que, el 28 de novembre s’enfrontaran al veredicte ciutadà a les urnes, en l’escenificació del moment democràtic més important de la vida pública. Aquell en que el ciutadà, lliure i en consciència, opta per una opció o per una altra, o s’absté.

Tenim per endavant aquests 36 dies de confrontació d’idees, de llançament de missatges, de propostes, i d’explicació de models. En una carrera per arribar el primer, els partits ofereixen allò que creuen que els ha d’identificar i fer únics; si més no, així hauria de ser. Així, el desig d’arribar hauria de ser degudament acompanyat d’una explicació raonada del perquè es vol arribar. No hauria de ser suficient amb un posat pretesament amable, calculadament ambigu, o amb una carència perenne d’idees duradores, que no s’allarguen més enllà de l’apagament del pilot de la càmera que enfoca la cara d’aquell que les explicita a un auditori entregat. Tampoc és suficient amb somriure, ni tan sols amb inundar de somriures la nostra quotidianitat, si darrera del  somriure no hi ha  més que un remunerat logotip. De què val un somriure si no el pots tornar? Si no hi ha ningú darrere?

Els socialistes arribem a aquestes eleccions amb ganes, motivació, idees, propostes, gestió, equip i lideratge suficient per tornar a governar Catalunya. La campanya endegada ens ha de portar a obtenir la confiança de la ciutadania, mitjançant l’explicació de la gran obra de govern portada a terme pels 7 anys dels 2 governs de progrés encapçalats per dos presidents socialistes, i amb un programa electoral aprovat fa una setmana, on plantegem les bases del nostre nou contracte amb la ciutadania. El nostre candidat, el President Montilla, encapçala el millor equip possible per obtenir aquesta confiança, i a més a més, es presenta amb l’aval de la gestió feta els darrers 4 anys.

Queden 36 dies i molt resta per dir. Res està encara decidit i el partit encara té molts minuts per endavant per jugar. Alguns ja el donaven i el donen per finiquitat, i fa temps que sospiren per la tornada a altres temps protagonitzats per molts d’ells. Crec fermament que hi ha molt a fer i molt a dir.

Queden 36 dies on seguirem proposant, seguirem treballant, seguirem creant, seguirem parlant, explicant, seguirem innovant, escoltant, i seguirem fent arribar la certesa de que no només és possible si no probable, i que és real. Si algú creu que el PSC , els socialistes, baixen els braços és que no coneixen la nostra història ni la nostra gent.

Perquè s’ha de continuar treballant dur pel país, per la seva gent, per la nostra cultura, seguir transformant Catalunya i seguir teixint la xarxa de protecció social dels més dèbils; perquè cal seguir apostant pel talent, per la creació, pels joves, pels emprenedors i emprenedores; per què encara queda feina per sortir de la crisi i s’ha de seguir fent sense deixar ningú enrere. 

Perquè l’esquerra, els socialisme encara no ha acabat una feina que va començar fa 7 anys. Perquè tenim la convicció que fa falta alguna cosa més que un somriure per guanyar la credibilitat. Fa falta ànima. I ànima, il·lusió, projecte, equip i lideratge en tenim. I ens proposem explicar-ho. I ho farem.

Seguim!

Pots seguir tota la campanya del PSC i del President Montilla a www.presidentmontilla.cat.