18 de juny, 2010

Canvi, progrés, millores, futur

Deia un famós humorista que tot i que desconeixia quina era la fórmula per l’èxit, el que sí que sabia era la fórmula del fracàs: voler acontentar tothom. En el joc de la política moltes vegades es tendeix a fer malabarismes que intenten tenir tothom content. I acontentar tothom no sempre és possible i com deia aquest humorista, de vegades pot ser la porta al fracàs.

La política és l’art de prendre decisions, de fer possible el que no ho sembla, de conciliar postures, de prioritzar, de saber veure els problemes abans que aquests siguin un veritable problema, d'aportar solucions, de millorar i fer millorar. És una tasca que requereix de decisió, grans dosis de realisme i visió de futur. I de vegades també valentia, d'afrontar el que és necessari per avançar. Les decisions més arriscades son aquelles quins beneficis només es veuran a llarg termini. Sense aquesta determinació de canviar les coses per millorar la situació no s’hagués avançat res mai. Seria impossible, per exemple construir una línia de metro si no fóssim capaços d’explicar el benefici de l’obra una vegada acabada i posar-ho per damunt dels evidents perjudicis que causa mentre està en construcció.

En èpoques de dificultat, en èpoques de crisi, les decisions tenen sempre un component més elevat de risc. Però s’han de prendre. No ens podem quedar paralitzats, inactius mentre tot segueix al nostre voltant. S’ha de reaccionar i governar.

Quan tot el món occidental està ficat en la més gran crisi financera i econòmica dels darrers 100 anys, i quan les causes de la crisi han estat provocades per unes pràctiques neoliberals, del tot s’hi val, del benefici immediat i multiplicat, de l’especulació i de l’economia de casino, les solucions son més enllà d’estructurals. També s’ha de treballar per canviar de paradigma. S’ha de canviar la manera d’actuar, canviar tendències i actituds. S’ha d’arriscar també. S'ha d'innovar, s'han d'apostar per solucions estructurades, que donin respostes globals a problemes globals. 

Crec que en el nostre cas cal un ajust per a la reducció del dèficit produït per la diferència entre despesa i ingressos, crec també que cal reordenar el sistema bancari, crec que cal una reforma del sistema laboral, crec que cal una concertació de mesures europees, i que cal racionalitzar les prioritats. Però també crec que cal reforçar l’estat del benestar, que s’han de protegir els més desafavorits, que cal una reforma definitiva dels mercats de capital i un major protagonisme dels Estats i organismes reguladors, així com una reforma important a nivell social on treballem encara més per a que estigui socialment rebutjat que el fer diners fàcils i a costa d’altres sigui una pràctica tolerada.

S'han de prendre decisions valentes i s'ha de mirar al futur. Cal garantir el futur, per a que sigui sempre millor que el present i per a no repetir els errors que s'han comés. Cal generar confiança, il·lusió, cal generar esperança, cal generar nous espais de progrés, d'un progrés sostenible i socialment just. Cal construir però també cal reforçar. Així com un edifici no pot créixer si no té bons ciments, cal reforçar l'estat del benestar per poder avançar en el progrés.