02 de desembre, 2010

L’alternativa socialdemòcrata. El relat del PSC

L’any 1999, el PSC guanyava les eleccions al Parlament amb gairebé 1.200.000 vots. Una llei electoral mai reformada al llarg de les majories de Ciu, va impedir que aquesta majoria de ciutadans i ciutadanes veiessin fet realitat l’anhel de canvi després de gairebé 20 anys de govern del centre dreta català. La suma dels tres partits d’esquerres al Parlament va ser la manera de portar al govern, l’any 2003, els projectes de reforma i transformació que, des del progressisme feia anys es venien reclamant. Tot i les diferències ideològiques, alguna tan de calat com l’horitzó nacional que ERC situava i situa en la independència, i el PSC en un estat federal, el pacte pel progrés de Catalunya va fer possible l’acord polític.

L’any 2008, el PSC va obtenir la confiança d’1’5 milions de catalans i catalanes a les eleccions generals amb un projecte clar de col·laboració amb Espanya, amb un projecte de caire federal i d’avenç en l’autogovern.

Aquestes dues fites del socialisme català demostren que a Catalunya existeix un gruix important de ciutadans implicats en la construcció d’un relat polític de progrés, de caire federal, d’exigència en l’autogovern, i de tall socialdemòcrata. Hi ha un centre esquerra sociològic, com n’hi ha de polític, que encarna el PSC.

La profunda crisi econòmica, la sentència de l’estatut d’autonomia i la falta de percepció d’ un relat de calat que construeixi un marc homogeni de l’ideari socialdemòcrata en el camp cultural, social, econòmic i polític, obstruït en part per l’efervescència sobiranista, han provocat una crisi de confiança de la ciutadania en el projecte del PSC, només dos anys després de portar-ho al seu punt àlgid i tot i presentar-se l’acció de govern dels darrers 7 anys com la més determinant i transformadora de les darreres dècades.

Tot i que a la resta dels països industrialitzats, on la crisi està afectant des del 2008, les esquerres han reculat constantment, elecció rere elecció, incapaç de donar resposta a l’ideari neoliberal que va provocar-la i incapaç d’enfrontar-s’hi  fermament, no és excusa per dir que a Catalunya tampoc s’ha sabut aturar l’avenç del centre dreta, aquest amb un discurs més senzill i gens acomplexat.

Tot i la situació, i en virtut de la necessitat de contraposar models ideològics per governar, és quan sostinc que Catalunya, ni cap societat democràtica, no es pot permetre una socialdemocràcia dèbil.

Cal una veritable alternativa al conservadurisme de centre dreta, avui dia hegemònic a Catalunya i a la majoria d’Estats europeus. L’hegemonia cultural, econòmica i política del centre dreta, a casa nostra amb un component d’apropiació de la identitat nacional del país vers les seves tesis, s’ha de construir des de les bases d’una socialdemocràcia de centre esquerra, que beu dels ideals de la revolució francesa i del moviment obrer, dels valors de la fraternitat, la justícia social i la llibertat. Una corrent ideològica que des de l’humanisme i la defensa de les conquestes de l’estat del benestar, anteposi a la dreta l’hegemonia i el centre social i polític.

És per això que ara més que mai, ca un PSC fort, arrelat, transversal, defensor del reformisme progressista, d’una societat justa, que protegeix els dèbils, d’una societat que crea ocupació, vertebra el territori, respecta el medi ambient, creadora i innovadora, eficient, igualitària i treballant per un futur de progrés sostenible, de creació i repartiment de la riquesa i que miri a Europa sense negar Espanya.

Un centre-esquerra, modern, que culturalment, econòmica, i política construeixi el discurs principal d’afirmació social i d’avenç de l’autogovern, això últim amb l’objectiu de dotar a Catalunya dels marges d’actuació escaients a la seva condició de nació, inserida dins d’una nació que és l’espanyola i que té en Europa el seu principal motor de desenvolupament.

Amb aquestes bases:
1.       La sortida de la crisi amb un esforç equitatiu de tots.
2.       La defensa de les conquestes socials de l’estat del benestar, dels seus pilars públics: educació, sanitat, seguretat social i dependència
3.       La reforma de l’administració i les institucions
4.       Una nova llei electoral
5.       La vertebració territorial
6.       El progrés econòmic, la innovació i la recerca.
7.       La sostenibilitat del medi natural.
8.       La cultura com a projecte de tots
9.       Un pacte de ciutadania

*Aquest post comparteix els plantejaments finals amb el post que ha publicat la Jordina al seu blog.