21 de novembre, 2010

la mora vermella


Començo a escriure aquest post abans del debat de TV3 entre els 6 candidats. El volem penjar abans de començar perquè caldrà estar atents al seu desenvolupament. Per cert, ara per ara, la única forma de debat a la campanya ja que Mas es nega a acceptar la proposta del President Montilla de fer 2 cara a cara a la campanya) 

Avui és diumenge 21 de novembre, i queden per tant 7 dies per a les eleccions. I com diem al nostre compte enrere de fets, 7 és per quant hem multiplicat l’aigua dessalinitzada en 4 anys. Podeu veure les dades del canvi real aquí. 

Avui el dia ha començat per mi ben d’hora, ja que tocava anar a Lleida on teníem la parada del “garantia de progrés tour”. Així que a les 8, amb molta boira pel camí he enfilat cap a la capital de la terra ferma, per cert, com sabeu, la terra de la Jordina. Així que avui, ben mirat ha estat com una visita de diumenge, però sense portar jo els postres.

Avui tocava míting amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, amb el conseller d’agricultura i cap de llista per Lleida, Quim Llena, l’exministre Josep Borrell, que feia la seva segona visita en campanya, el president del govern d’Espanya José Luís R. Zapatero, i el President Montilla.

En un dia marcat per una nova onada d’enquestes, les paraules del President Montilla són clarificadores: tant Zapatero com Borrell varen donar un tomb a les enquestes quan tothom creia que era impossible. Nosaltres també podem fer història 

Es tracta de les eleccions més importants, i cal que tothom hi vagi a votar. Cal combatre l’abstenció. Nosaltres estem convençuts que la tendència a l’alça que mostren les enquestes és la demostració de que el nostre electorat s’està mobilitzant. Queda una setmana, i encara queda molta cosa a dir. Nosaltres ho posarem tot de la nostra part. I dijous al Palau Sant Jordi, a omplir-lo de socialistes per fer possible la victòria diumenge que ve.

Us deia que avui hem estat a Lleida, i després del míting, al que la Jordina ha vingut acompanyada de bona part de la seva família, hem anat a dinar acompanyats de bons amics. Un dinar distés, on hem pogut xerrar i compartir opinions de la campanya amb companys de trajecte com Jordi, Raquel, Laura o Arantxa. A tots ells, i a Jordina per ser la impulsora d’aquest dinar de germanor lleidatà, el meu agraïment.

Avui el post del dia ve amb la foto de la meva xuxe preferida ( J ), la mora vermella, i tot i que tenia el desig amagat de voler guardarme-la per a mi, de comú acord amb la Jordina (bueno, o a suggerència d’ella i acceptada per mi, ja sabeu com van aquestes coses) la dediquem a la JSC. Una organització a la que vaig militar durant 13 anys i de la que guardo grans i bons records. Ara dirigida perfectament pel Javi i per l’Aroa, la JSC està fent una campanya electoral nova, enginyosa, creativa, desenfadada, jove, i que està posant a la JSC dins del panorama polític català. 

Una JSC que cada dia acompamnya el candidat al Montibus, que cada setmana treu vídeo i campanya jove per mobilitzar l’electorat jove (un dels més abstencionistes històricament) i per denunciar les polítiques de dretes. A aquestes alçades ja coneixeu la seva última producció, el vídeo que ja ha passat el mig milió de visites mundials. 

Però jo vull destacar les propostes joves a la campanya, com el contracte de futur per a joves que no estudien ni treballen però volen esforçar-se, o l’obertura del metro els divendres a la nit amb la que guanyariem en seguretat i en mobilitat, la campanya de vot als 16 anys o tot l’apartat de polítiques de joventut del programa electoral del PSC .

En definitiva, una happy pill per a una organització jove, socialista i potent. La JSC.

Bona nit i bones xuxes.