11 de novembre, 2010

Happy Pills, un post per l'inici de campanya


Tot va començar exactament aquest dia, el dia que el President Montilla va designar el nou director de campanya, en Jaume Collboni i també el comitè de campanya del Partit.


Des d'aquell mateix moment, el Jaume, va posar-se a treballar i va engegar la tasca d’idear, coordinar, transmetre i fer campanya. A mi em va demanar de fer de coordinador seu, proposta que vaig acceptar honrat i disposat a donar el millor de mi mateix en aquesta campanya.  Una de les primeres coses que calia fer i que em va encarregar era buscar un responsable de tota la campanya 2.0, doncs estava clar que aquesta seria una peça clau. El temps ens està donat la raó. Vaig proposar això a la Jordina, (que ja portava aquests temes a l’executiva del PSC) un dilluns d’executiva que rondava per Nicaragua. Tot s’ha de dir que no vaig haver d’insistir molt, i una vegada acceptat es va incorporar a l’equip de campanya que s’estava creant. I així, la Jordina, una persona que sempre té una resposta educada i adequada per a tot i per a tothom, que beu cola zero i sandvitx de pollastre, que parla ensimismada del Dan, feminista i republicana, i amb el títol del DEA en dret civil amb la tesina sobre Violència Masclista i dret civil de família a Catalunya. La prestació compensatòria“, va aceptar a la primera.

Heu de saber que al meu despatx tinc per costum tenir sempre algun tipus de caramel, xiclet, etc, però de seguida vam decidir que havíem de passar a alguna cosa més “sofisticada”, ja que la precampanya es preveia intensa i necessitàvem una dolça dosi suplementària. I des de fa uns mesos el pot que il·lustra aquest post presideix el despatx que ara compartim, ple de xuxes que ja hem hagut de reomplir 2 vegades. L’entrada de les happy pills va ser una de les primeres decisions.

Reunions a totes hores i solapades les unes amb les altres, trobades curioses, projectes escrits i no acabats, escrits guixats i reguixats que es transformen de mà en mà, piulades, wassaps, missatges, treball en equip, treballant amb l’equip (enllaç als que hi formen part), tornades a Sabadell i Manresa encara repassant temes, la JSC sempre present..., històries de la Zun  i contes de la samarreta, idees  de màrqueting i creativitat, sopars de sociates ...

I fins avui aquesta ha estat la  història de la pre-campanya del 2.0.

Però a partir de demà, a 16 dies del #28N, compartirem aquestes històries a la seu del carrer Nicaragua amb tots aquells que vulgueu descobrir algunes de les claus del nostre dia a dia, la campanya vista des d’una òptica diferent. Us ho explicarem en un format senzill, des del bloc (el meu i el seu), com un diari de campanya escrit a quatre mans, i en post de deu línies. Una "happy pill" diària de tot allò que anem construint a la campanya.