18 de novembre, 2010

El totxo o el maó (de pica pica)



Quan escric aquestes línies estem a dijous 18 de novembre, queden per tant 10 dies per les eleccions, però és molt probable que quan ho pengi (ara ho deixaré en esborrany) ja sigui divendres 19 i en quedin 9. Tot és degut a que avui la Jordina ha anat al míting del dia, a Vic, i que aquest començava a les 20 hores. I ja m’ha dit a la tarda, que la happy pill del dia, que corre a càrrec, seu l’escriurà a l’arribar del míting. Ho explica ella molt millor avui, jo només referencio però voldria apuntar dos coses: la primera és que per a mi ha estat un dia de despatx a tope, traient mails i fent gestions sobretot de cara als mítings del cap de setmana i la segona posar el meu gra de sorra en l’opinió de la persona a la que li dediquem el post xuxe d’avui: en una construcció, totes les pedres, tots els “maons” son importants, tots sustenten l’edifici i son garantia de que continuï en peu. Però la última pedra que col·loques sempre té un significat especial, perquè ve a ser el colofó a la construcció i la que li dona la fisonomia definitiva. Quan col·loques la darrera pedra i aquesta encaixa, ho perceps. La persona a la que dediquem la happy pill del dia ha estat la última en incorporar-se a l’equip però ha estat una ventada d’aire de positivisme i bona feina. Una persona que ha sabut acoplar-se a l’equip en marxa i que no només ha agafat el ritme de seguida, si no que és una més amb tot el dret. Gràcies. 
Podeu veure el post i el dia complet aquí, al bloc de la Jordina