27 de novembre, 2010

El dia de reflexió

Avui és dissabte 27 de novembre, en fa 15 si no em falla la memòria que la Jordina i un servidor venim actualitzant aquest diari de campanya en forma de petites píndoles, allò que anomenem “happy pills” en honor als pots de xuxeries que es poden trobar al nostre despatx, provinents d’aquesta marca de xuxes de la que periòdicament ens en fem provisió.
Les xuxes han estat el leif motive i la guia d’aquesta peculiar guia de campanya. Xuxes que hem volgut dedicar, després de fer el repàs diari a l’actualitat de la campanya, primer a tots els membres del nostre equip 2.0, després als diferents col·lectius que treballen en aquesta campanya, més tard al Miquel Iceta i ahir al director d’orquestra, el jaume Collboni.
Ens queden per tant 2 happy pills. La de demà, que encara no descobrirem però que tindrà una significació i dedicació molt especial, i la d’avui.
Avui no en parlem de la campanya. N’hem fet molta i n’hem parlat també. Avui és dia de reflexió. Jo personalment, tampoc tinc ganes de fer balanç encara.
Només volia fer-vos partícips que per a mi ha estat un autèntic plaer, un honor treballar a la campanya del PSC per aquestes eleccions autonòmiques i fer-ho al costat de les persones més vàlides que conec, i fer-ho al costat d’amics.
Avui és dia de retre també un merescut homenatge a les persones que també han viscut d’una altra manera la campanya, persones properes que durant algunes setmanes ens han tingut una mica més “desapareguts” del normal, que ens han preguntat cada dia com anava la feina, que ens han animat, que han estat al nostre costat i que sempre ens han donat el suplement de força necessària per donar una mica més. Per la Jordina, l’Albert, i en el meu cas, la Marta, que en aquestes setmanes en que he estat més temps fóra que dins de casa sempre ha estat al meu costat, amb la que hem fet de les notetes de pòsit un veritable sistema de comunicació, que els dies que la feina acabava més enllà de l’hora de sopar trobava també un moment per comentar la jornada, preguntant, escoltant mentre jo sopava ràpid abans d’anar a dormir, amb qui hem hagut de fer veritable sudokus amb els horaris per coincidir o poder fer una escapada al cine o a veure el nebot. Que ha seguit la campanya al minut, de manera puntual. Per la Marta, amb la qual continuo aprenent cada dia.
La campanya ha arribat al seu final. Aquest diari gairebé també. És la nostra penúltima #happypill i avui, ens la dediquem la Jordina i jo de manera mútua. Les 4 mans, dos a cada racó del despatx, dos a lleida/manresa, dos a sabadell/barcelona. Moltes vegades mà esquerra i mà dreta conjuntades. El meu post va dedicat a ella. Com deia l’altre dia en un correu electrònic enviat a gent de la sectorial, sento que ha estat una campanya inoblidable. I en molts aspectes irrepetible. I bona part d’aquesta sensació és derivada de la feina feta amb la Jordina. Deia també en aquell correu que tinc la sensació (ara puc dir que tinc la certesa) d’ haver estat permanentment acompanyat per un gran equip humà, que s’ha bolcat en tot moment per fer del PSC el partit líder a les xarxes socials. Un equip humà dirigit de forma encomiable  per la Jordina. Una persona, una gran amiga, que des de que al poc d’entrar a l’executiva del partit i va preguntar al Miquel Iceta que quina podia ser la seva col·laboració, es va convertir en una peça insubstituïble de la nova política 2.0 del partit. I vam començar no només a treballar plegats si no a construir les bases d’una amistat que aventuro duradora. Amb la nostra consigna del “somriure productiu”, amb les cançons del spotify, amb les xuxes compartides per tot l’equip, amb les jornades amb tots ells, sopars inclosos, amb els trajectes en cotxe, amb les idees esbojarrades i alguna de seria, amb les converses i converses, amb les preses del míting central i que després surt rodó, o amb un final de campanya en una nit plujosa amb la JSC, i bons amics. I amb aquesta confiança mútua amb la que hem fet plegats aquest camí. Com deia per tancar aquell correu electrònic, per ella no només tinc paraules de reconeixement si no d’admiració. Ha estat la perfecta companya d’aquest viatge 2.0 que hem compartit a la campanya del PSC. I que de ben segur, és només el principi. Amics, i amigues: salut i xuxes!