21 de maig, 2010

Indefinició o silenci? Fermesa i serietat.

Artur Mas es mou aquests dies entre dos estats ben diferents.
Si la qüestió a debat té a veure amb propostes polítiques per sortir de la crisi, amb pactar amb el Partit Popular que està recorrent l’Estatut o per declarar-se independentista, Mas opta per la indefinició.  Sí, però no. No però sí. Sí els caps de setmana, no els laborables, sí però depen...
Si la qüestió a debat és la relació entre l’espoli del Palau de la Música, la comptabilitat de Fèlix Millet i Gemma Montull i la relació entre empreses adjudicatàries de grans obres públiques començades en època dels governs de Ciu amb la Fundació d’aquest partit, llavors opta pel silenci.
Mas opta pel silenci amb les noves dades del cas Millet-Palau mentre és incapaç de donar una resposta clara i detallada de quin és el seu model i les seves propostes per sortir de la crisi i recuperar l’economia de Catalunya, de dir que no pactarà mai amb el partit que té recorregut l’Estatut als tribunals i que no farà servir els vots del PP per a la seva investidura en cas de que els necessiti, i  és incapaç de definir quin és el seu model de relació amb Espanya.
Artur Mas és un polític que canvia d’opinió, que pensa més en els resultats electorals que en Catalunya. Un polític que calcula els seus missatges pensant en l’aritmètica parlamentària i en els vots a les urnes. Es pot confiar en un polític així?
El President Montilla porta més de 3 anys de President de la Generalitat. 3 anys de desplegament i defensa de l’Estatut. 3 anys prenen decisions pel futur de Catalunya: en infraestructures, en aigua, en polítiques socials, en la protecció dels serveis bàsics de l’estat del benestar. Governant i decidint. Prenent decisions. I amb un projecte clar, nítid i coherent.
Pels socialistes no hi cap la indefinició ni la inacció. El President Montilla predica amb l’exemple diàriament. Va reconèixer la crisi abans que ningú i està prenent les decisions que calen per sortir-ne. Tenim un projecte de Catalunya dins d’Espanya, no pactarem amb el partit que té recorregut l’Estatut i defensarem la nostra llei bàsica com no pot ser d’una altra manera. I quan tenim un cas de presumpta corrupció, prenem mesures.  
És la nostra manera d’entendre la política.