29 de maig, 2010

Fent feina o fent estratègia electoral

Avui dissabte, el President Montilla ha convocat sessió extraordinària del Govern. Aquesta setmana que ara acaba ha cancel·lat el viatge a la Expo Universal de Shanghai per poder estar al Senat defensant l’ interès del país i estar al capdavant dels treballs encaminats a lluitar contra la crisi. La sessió del Govern d’avui, de fet, aprovarà les mesures que s’han de posar en marxa per reduir el dèficit i impulsar l’economia.

El President Montilla va estar ahir a les jornades organitzades pel Cercle d’Economia a Sitges, un dia després que hi participés Artur Mas. Mentre Mas s’esforçava en quadrar el cercle màgic (abaixar impostos, reduir despesa i augmentar serveis socials), el President els hi deia directament als assistents que molts d’ ells, amb la nova reforma impositiva, hauran de contribuir més. Qui més té ha d’ajudar més a sortir de la crisi. Una dosi de realisme davant les promeses i invents del cap de l’oposició. Per cert, un Mas que, juntament amb el PP encara defensa que els més rics no tributin per les grans herències. Dimecres, al Ple del Parlament es va aprovar la reforma (que no supressió) de l’ impost de successions. Per resumir, només el 6 % dels catalans, les grans fortunes, encara pagaran aquest impost. La resta no. Ciu defensa (i representa) a aquest 6 %.

El President Montilla treballa i pren decisions. Convergència està en campanya. Somriu. Ens diu que amb ells comença el canvi. No diu perquè somriu. No ens explica quines raons tenen per somriure ni tampoc ens explica quin és el canvi que representen. El que sí tenim clar és que no recolzen el Govern en 2 dels principals temes d’actualitat política i de repercussió més importants: la defensa de l’Estatut i la renovació dels magistrats del TC amb mandat caducat, i les mesures econòmiques per sortir de la crisi.

Mas va fer pont dilluns passat. Era segona Pasqua i va decidir que no feia per ell agafar el pont aeri o l’AVE i acompanyar el President del país a la seva intervenció davant del Senat, on va defensar els interessos de Catalunya. Mas va decidir defensar els interessos electorals del seu partit, no sigui que aparèixer al costat del President li suposés un desgast, ves a saber com. Un partit, CiU, que va recolzar l’Estatut en la seva aprovació, ara dona l’esquena a la seva defensa dels atacs de la dreta espanyola i del bloqueig que pateix la sentència i la renovació dels membres del TC que tenen el seu mandat caducat.

Mas tampoc dona suport a les mesures econòmiques del Govern. Mesures necessàries per poder sortir de la crisi abans i millor. Mas prefereix donar receptes liberals. I ho fan somrient perquè ells ja es veuen guanyadors de les properes eleccions. Somriuen perquè han decidit donar l’esquena als problemes i únicament actuar en funció de l’estratègia electoral marcada des dels despatxos. Una estratègia que els ha portat a abstenir-se en la votació de les mesures del Pla d’austeritat del Govern d’Espanya. Abstenció, ni si ni no, una altra senya d’identitat de la política arturiana.

Una abstenció que s’ha intentat vendre com una decisió de responsabilitat d’Estat. No em vull estendre molt en aquest tema, així que benvinguts a la responsabilitat. Tant de bo la posessin en pràctica més sovint.

La campanya de CiU ens diu que amb ells les coses canviaran, que tot anirà millor. A les converses aparegudes al sumari del Cas Pretòria, també hi ha qui creu que amb Convergència els aniria millor. Certament no és el mateix tipus de canvi, ni de millora. Desconec perquè hi ha qui creu dins dels imputats a Pretòria que amb Ciu al poder (amb “aquest nen”, diuen alguns) els podria anar millor i tampoc vull fer volar la imaginació pensant en quins aspectes o negocis podrien millorar. Però sí que puc parlar del canvi que des de Ciu ens avancen amb el seu somriure. Un canvi per retornar al passat. Un canvi per amagar l’obra de Govern feta en els darrers anys, una acció de govern que no té comparació en els darrers 30 anys.  En definitiva, un canvi que únicament respon a tornar al poder, de la mà del PP si això els hi permet accedir a governar.

Son temps difícils. En aquests moments necessitem gent seriosa, capacitada, amb rigor, eficient, amb un discurs únic i no que canviï segons l’auditori, el dia de la setmana, la localització geogràfica o les perspectives electorals. Per governar s’ha de ser coherent.  Per estar a l’oposició també s’hauria de ser. Si no s’és coherent no tenint responsabilitats de governar ni de prendre decisions, com es podrà ser quan diàriament un s’ha d’enfrontar a múltiples decisions. Governar no és fàcil i no sempre es pot tenir a tothom satisfet amb les decisions que es prenen. Estar a l’oposició no hauria de ser més difícil, i demostrar coherència hauria de ser el més habitual. 

Lamentablement no és així.