04 de maig, 2010

Crisis para quién??

Grècia està en una situació molt complicada. Financerament, però també social. El país que el govern socialista ha heretat de la dreta és un país endeutat i colpejat de manera dura per la crisi, però també pels especuladors. Ara la Unió Europea i el Fons Monetari "acuden al rescate" de Grècia, com si un país tingués alguna similitud amb un vaixell. Un país, Grècia, que pot ser qualsevol altre. No fa tant, Islàndia, abans de ser famosa per un volcà de nom impronunciable, ho era perquè l'enfonsament dels seus bancs amenaçava l'estabilitat econòmica de tota Europa. El núvol negre de cendra era llavors un fum bancari. Ens estem trobant amb una nova fase de la crisi, gairebé més cruel que l'anterior. En aquesta nova fase els especuladors, després d'amagar-se sota les caixes de cartró de Lehman Brothers, han tornat a aixecar el cap i juguen el seu particular parxís amb les economies més desprotegides. Els qui van provocar la crisi estan tornant, perquè mai van marxar. Cal que ho recordem. La dreta econòmica, els neocons més agressius segueixen treballant per maximitzar els seus beneficis personals sense caure en el cost social i econòmic que això té. Fa un parell de dies, un ciutadà grec es queixava dient que no entenia la raó de perquè sempre han de pagar els mateixos els "ajustos", de perquè sempre demanem sacrificis als mateixos. I crec que té raó en el seu lament. La ciutadania n'ha fet molts de sacrificis. Per a quan la justa sanció (també social) per aquells que mai reben les conseqüències de situacions moltes vegades creades per ells. Per a quan una veritable regulació de les transaccions financeres, una veritable regulació dels paradisos fiscals, per a quan una veritable persecució de les "finances màgiques" per a quan la prohibició de les pensions multimilionàries i vergonyants que alts directius de bancs i empreses financeres s'autoimposen en temps de crisi? Per què la crisi sempre és pels mateixos? Crec que hem de continuar lluitant per a poder sortir de la crisi, i fer-ho sense deixar ningú enrere, però també hem de treballar, i molt, per a posar les condicions per a que no torni a passar el mateix i per a estar millor preparats. I també per a un veritable debat social i polític sobre el món financer i econòmic. Més justícia social, més equitat, més igualtat d'oportunitats, sí, però també menys privilegis per alguns.
http://www.elpais.com/articulo/economia/Alfredo/Saenz/jubilara/pension/857/millones/elpepueco/20100501elpepieco_8/Tes