23 de desembre, 2009

Calvin filósofo y artista.


Invierno y temporalidad. No se podría definir mejor. Calvin siempre atento.

Seguir millorant

Cuando te inspira un objetivo importante, un proyecto extraordinario, todos tus pensamientos rompen sus ataduras. Las fuerzas, facultades y talentos ocultos cobran vida, y descubres que eres una persona mejor de lo que habías soñado ser”. Cita atribuida al filósofo hindú Patanjali.


Estic llegint un llibre que diu que a la vida sempre s’ha de tenir un propòsit. Que si el tens, si et guia un sentiment de superació i un estat d’ànim de continua millora, totes les teves energies acaben confluint en el mateix punt, i resulta més fàcil aconseguir el que t’has proposat. Diu també que no només has de poder tenir la capacitat de millorar tu mateix si no que has de ser capaç de donar també més als demés. Sempre hem de voler millorar: cal aquesta intenció, cal la dedicació i l’esforç, el no defallir, i cal la col·laboració. Hem de ser capaços de millorar, any rere any, mes a mes, dia a dia. Cada dia és una oportunitat per millorar, i per ser millors persones. Cada dia és una oportunitat única que no cal desaprofitar. I en la certesa de la necessitat de millora ja hi hem guanyat molt. Per això calen objectius i reptes que ens hem de posar. Aquests reptes es posen de moda en aquestes dates, sobretot el dia de cap d’any. Inclús deixem en mans de curiosos rituals la capacitat d’aconseguir el que volem canviar. Ho deixem en mans de roba interior vermella, de papers doblegats en 6 vegades i cremats en cendrers purificats, en copes de cava amb anells d’or al fons, per posar alguns exemples. En tot això hi posem la nostra fe o la nostra creença. I no és més que això: fe, creença, rituals, litúrgies a les que ens agafem per poder dir que ens hi estem posant. Quan la veritable aposta la tenim molt més a prop. La tenim en nosaltres mateixos. Som els principals impulsors de la nostra aposta de canvi i de millora. No hi ha ritual més eficaç que plantejar-nos els propòsits, i posar tot el que està al nostre abast per aconseguir-ho.


Les acaballes de l’any sempre és moment per fer propòsit d’esmena, de fer promeses de canvi, sembla que calgui el final de l’any per declarar finit un canvi de cicle. Necessitem començar l’1 de gener amb la vitalitat renovada que fa la creença de canviar aspectes dels que no estem satisfets. Necessitem creure que amb només l’entrada d’un any nou la nostra actitud canviarà. Cal, no obstant, tenir la convicció de que cada dia és com un final d’any. Cada dia ha de poder acabar un petit cicle. Cada dia és important, com ho és cada esglaó en una escala. Fins que no hi som dalt no l’hem pujada, però cada esglaó ens hi porta una mica més amunt. El canvi d’any és una bona data per fer replantejaments; si més no, tenim l’excusa de que es tracta d’un canvi important a nivell de calendari. Crec que és bo que ens ho plantegem, però sempre i quan siguem conscients que en l’exercici diari, en la superació constant, en la dedicació i l’esforç, en la col·laboració continua està la veritable fortalesa dels canvis.


Desitjo que el 2010 sigui un any millor. Que sigui millor per tots i que tots siguem millors. Que ens doni les eines per continuar treballant per millorar les condicions de vida de tothom. Però amb el desig no hi ha prou. Cal que ens hi posem i que ens hi dediquem. Cal posar les nostres forces i les nostres actituds i aptituds al servei d’un entorn millor. En això tinc la ferma convicció de treballar.