02 de gener, 2008

Eleccions als EUA: caucus d'Iowa

Hola a tots i totes!
Abans que res, desitjar-vos a tots i totes un bon any 2008, i què aquests dies de festa els hagueu passat de manera feliç. Per aquest any espero felicitat, progrés i justícia social.
Aquest 2008 serà un any molt important. Per a Catalunya amb, per exemple, el finançament i el desenvolupament de l’Estatut. També per a Espanya, on ens hi juguem el 9 de març la continuïtat del model de progrés, llibertats i drets civils de Zapatero, o la tornada dels d’abans, els de la mentida de l’11-M, els de la manipulació, els de les concentracions contra els avenços socials, els de la confrontació, en definitiva la pitjor cara de la dreta espanyola. Però això ho deixaré per altres posts.
Us deia què serà un any molt important. Cabdal diria jo. Ja que a nivell internacional també ens hi juguem molt. Ara fa una mica més de 7 anys va començar el mandat del President Bush. Si ja amb el pare en vam tenir prou, el fill gairebé l’ha fet bo. Aquestes 2 legislatures de George W. Bush han significat un ascens dels neocons, l’unilaterlisme a les relacions internacionals, i la influència del pensament econòmic i polític de la dreta més escorada als Estats Units.
Aquest segon mandat, i seguint una “tradició” no escrita però què sembla complir-se periòdicament, ha fet honor a aquella dita que els sol catalogar com a “lame duck”, o any de l’ànec coix. Es fa referència així tradicionalment a l’últim any de mandat presidencial, on el govern sortint perd poder i cedeix protagonisme a les candidatures presidencials.
Aquesta “coixera” però, va començar a ser latent amb la pèrdua de les eleccions legislatives del 2006, a la meitat d’aquest segon mandat, on els demòcrates, després de guanyar les eleccions del 7 de novembre, van tornar a agafar la iniciativa, amb un tomb a la representació al Congrés (Cambra de Representants), que els ha portat a dominar-la i portar a la Presidència a la que és, ara mateix, la dona amb més poder als EUA, Nancy Pelosi, i a igualar la representació al Senat.
De fet, al Congrés el Partit Republicà en té 202 congressistes i el Demòcrata, 233. Al Senat, 49 senadors republicans, 49 senadors demòcrates, i 2 independents pròxims als demòcrates (Joe Lieberman i Bernie Sanders), si bé el president és el vicepresident dels EUA, Dick Cheney. Aquest, tot i estar molt qüestionat, ha estat dels pocs, juntament amb la Secretària d’Estat, Condoleezza Rice, que, aquests dos últims anys de “coixera”, no han deixat la nau presidencial.
La llista de baixes (dimissions o cessaments) en aquest segon mandat és llarga i prou significativa: Colin Powell, ex secretari d’Estat, Karl Rove, principal assessor de Bush, Dan Bartlett, un dels principals assessors, Paul Wolfowitz, ex president del Banc Mundial, Andrew Card, ex cap de gabinet, Donald Rumsfeld, ex secretari de defensa i cervell de la guerra d’iraq, Alberto Gonzales, ex fiscal general...

Res de tot això servirà si els demòcrates no guanyen les eleccions presidencials del 2008. La iniciativa que van prendre durant les primeres setmanes després de la victòria a les legislatives, s’ha anant mica en mica diluint, en part per la pressió del President Bush (amenaces de veto incloses), i en part per la complicada maquinària política de Washington, on les fidelitats de Senadors i Congressistes al seu partit, moltes vegades topen amb ideologies i posicionaments personals, interessos o lleialtats a l’Estat que els ha escollit. Tot això, i una certa timidesa del Partit Demòcrata a l’hora de plantejar els reptes al Govern, ha fet que aquests dos anys les coses continuessin més o menys com estaven. Tot sigui dit, en un país on, per exemple la més alta institució judicial, el Tribunal Suprem, continua estant en mans conservadores.
Per això, per la importància de les eleccions als Estats Units (on evidentment no hi podem votar però quins resultats ens afectaran, i molt), i per què demà 3 de gener comencen els “Caucus” d’Iowa, que tradicionalment donen el tret de sortida a les primàries americanes, és pel que he decidit dedicar aquest primer post del 2008 al procés d’elecció presidencial, i al coneixement dels principals candidats demòcrates.
Des del 3 de Gener, fins les Convencions Demòcrata (25-28 Agost a Denver) i Republicana ( 1-4 Setembre a Minneapolis), es succeiran les diferents eleccions per escollir als compromissaris que aniran a ambdues Convencions. Aquest procés, que comença amb els simbòlics Caucus d’Iowa, tindrà el seu punt àlgid al que s’anomena “Superdimarts”, que aquest any serà el 5 de febrer, i on entre d’altres Estats, s’escullen els representants de Califòrnia, Alabama, Alaska, Arizona, Arkansas, Illinois, New Jersey, New York, o Utah. Tanta és l’expectació, que ha estat l’any que més d’hora es fa el primer Caucus, i més d’hora cau el “Superdimarts”, que passa de celebrar-se tradicionalment al Març a fer-ho al Febrer.
A les candidatures demòcrates, que seguidament us detallo, i on teniu l’enllaç a la web oficial (a més a més hi ha desenes de blogs, pàgines a myspace, youtube, webs de suport, etcètera), hi predominen els senadors o ex-senadors.

Candidats demòcrates (en ordre al que porten recaptat):
Hillary Rodham Clinton, Senadora per Nova York.
Barack Obama, Senador per Illinois.
John Edwards, ex senador per North Carolina, i aspirant a Vicepresident amb John Kerry a les eleccions del 2004.
Bill Richardson, Governador de Nou Mèxic.
Chris Dodd, Senador per Connecticut.
Joe Biden, Senador per Delaware.
Dennis Kucinich, Congresssita per Ohio i ex aspirant a les primàries demòcrates a les eleccions de 2004.
Mike Gravel, ex senador per Alaska.

Sembla ser que per part demòcrata només tenen una garantia real de ser els aspirants presindencials, Hillary Clinton i Barack Obama, si bé crec que no s’ha de descartar la influència que pot tenir, encara que sigui com a “tercer aspirant”, de John Edwards, amb experiència del 2004 i que ja va fer tícket presidencial amb Kerry i va causar una molt bona impressió per la seva joventut, i preparació.
Els demòcrates presenten diversos candidats que, en cas de ser escollits, seria la primera vegada que un polític de la seva “condició” accedís a la màxima institució, com ara Clinton que seria la primera dona, Obama, el primer afroamericà, i Richardson, el primer d'origen hispà. És de felicitar.Una circumstància que a Europa no seria, ni és, nova i que es veu com quelcom natural, però que als Estats Units, amb grans grups d’influència conservadors molt forts, està per veure. Esperem que no sigui un impediment i que, més aviat al contrari, suposi una empenta per les seves aspiracions i que puguem veure de Presidents.
Ara per ara, i encara que amb manca d’informació complerta sobre programa, propostes o posicionaments en diferents àmbits, potser Obama representa un aire més fresc i nou, encara que crec que té més possibilitats de guanyar les primàries Clinton, pel suport que està tenint darrera. Tots dos, i tot i reconeixent que el concepte clàssic de partit o líders d’esquerra com ho entenem a Europa, als Estats Units és ben diferent (seria fruït d’una reflexió més àmplia, però per simplificar-ho podríem dir que si més no, són líders de centre, centre-esquerra com a molt), serien una molt bona opció per capgirar el predomini del pensament i l’acció política conservadora del Partit Republicà.
Encara i així, cal esperar l’anunci dels candidats de quin seria el seu /la seva parella aspirant a vice-president, cosa que pot canviar les preferències, i on hi poden jugar molt les aliances entre aspirants, o el ressò que pugui tenir un vice-president conegut per la societat. També cal estar atents a les primàries republicanes, on depenent de qui es va posicionant, es pot configurar un escenari o un altre, en la confrontació amb el candidat/da demòcrata.

De moment, això és tot. Intentaré anar seguint el procés de primàries, i posar-vos les dades, i alguns elements claus, al llarg de les pròximes setmanes.

Més Informació sobre les eleccions:
Pàgina web amb el calendari de les eleccions primàries
Pàgina web del Govern, sobre el procés d’eleccions
Pàgina molt complerta de la CNN

Altres
Video amb més de 4 milions de visites a youtube, de suport a Obama


Salutacions.