02 d’octubre, 2006

Reflexions pre electorals

És necessari que ho primer que faci sigui demanar disculpes per la meva absència a la blogosfera. En aquests moments i en aquests temps no és bo que obviem les eines al nostre abast per transmetre les nostres idees i els nostres ideals. I durant les últimes setmanes he fet un abandó de la meva tasca al blog.
No ha estat un temps, però, que no hagi estat productiu. Al contrari. Han estat unes setmanes on, al marge d’altres coses, he pogut fer una tasca de reflexió que ajudés a posar ordre a algunes idees que feia temps tenia pel cap. Idees i reflexions al voltant del que ha de ser la disputa electoral més important pel nostre país dels últims anys, i sobre la situació política a Catalunya i Espanya. També cal dir que he aprofundit en algunes reflexions personals de caire no tant de primer ordre polític. Però anem pams.
Cal que Montilla sigui el proper President de la Generalitat. No és una frase partidista, encara que la meva militància és inseparable de la meva persona. És més aviat una reflexió que constata una necessitat i una vindicació històrica del nostre país.
Catalunya avança cada cop més, vers convertir-se en una societat més avançada, socialment justa, emprenedora, europeista, integradora, plural, i amb unes arrels identitaries tan sòlides que fa de l’empatia amb la resta de pobles d’Espanya també una de les seves senyes d’identitat.
Catalunya és avui dia, un altre cop, capdavantera, no només en les reformes i avenços tecnològics, o industrials, com ho ha estat als darrers segles. Catalunya, una vegada més és la pionera en la redefinició de les identitats nacionals en el marc de l’Espanya plural, de la nació de nacions.
Per això podem dir que ens sentim i ens definim com a nació, com la plasmació de l’herència històrica dels catalans i catalanes que han defensat els nostres trets identitaris: la llengua, la cultura, les nostres institucions, l’autogovern, etc.
I per això hem treballat de valent per l’aprovació del nou Estatut. El President Maragall ens ha guiat a tots i totes, dintre del PSC i a la societat catalana.
Ara, per això és l’hora dels catalans. És hora de treballar per fer una societat més avançada, més justa, més emprenedora, amb més infraestructures, que miri a Europa i que també estimi i es faci estimar a Espanya. Una Catalunya sense complexos heretats del nacionalisme més encarcarat i que treballi en aquesta nova societat multicultural per una igualtat real de tots els ciutadans i ciutadanes.
Ara, per això, és el moment dels fets, no de les paraules. Catalunya ha de decidir si vol un President que busqui la foto o un President que treballi per Catalunya. Si vol un partit que no ha dubtat a vendre la pàtria a la dreta espanyola quan no ha pogut governar en solitari, o un partit que ha buscat la referència d’un govern d’esquerres i de progrés. Necessitem saber si el proper President tindrà alguna idea per Catalunya, alguna proposta pels catalans, que no sigui anar al notari per poder-la fer creïble, o un President que ha demostrat, en tota la seva trajectòria política, la seva estima pels catalans, treballant i millorant la qualitat de vida dels seus conciutadans.
Catalunya necessita, més enllà de l’aplicació efectiva de l’Estatut, un President que s’estimi a Catalunya i a tots els catalans i catalanes.
Un President en contacte directe amb els ciutadans. Del qual puguem recordar una política real més que un somriure fals. Perquè darrera de les polítiques hi ha persones reals, i darrera d’alguns somriures només hi ha promeses.
Un President que parli amb el cap i ho faci arribar al nostres cors. No un President que parli amb la càmera i ho faci arribar a les nostres butxaques: El senyor Mas deu ignorar que a la cara hi tenim les oïdes i els ulls. Però sap molt bé que els diners hi son a la butxaca. Per això quan parla de tenir una societat trilingüe i uns joves més formats només parla de rebaixes fiscals. Per contra, Montilla sap molt bé que a la cara hi tenim oïdes, boca i ulls. Per això, escolta el que la societat li vol dir; per això ens mira als ulls sense pretendre fer un somriure fals i per això quan parla d ‘un futur amb una societat trilingüe i uns joves més ben formats parla de més i millors escoles, de més professors i professores, de l’aplicació de la sexta hora lectiva a les escoles públiques, de l’accés per a tothom dels llibres de text i de l’esforç inversor en matèria educativa, i en investigació, recerca i desenvolupament. Per què sap que l’escoltem i el que diu és la resposta real a la necessitat i la demanda. Per això ens agrada quan Montilla ens mira als ulls als catalans i catalanes. Per què sabem que hi té quelcom a dir, a proposar, i el més important, a fer.

Per això i per molt més Montilla ha de ser el proper President. I per això, Artur Mas, el candidat del nacionalisme català no ho pot ser. Per què en l’etapa que engeguem ens hi juguem molt. No és cap broma. Per això i molt més, Jo recolzo a Montilla.