22 de març, 2006

L’Estatut i el Pont Aeri

Ara que l’Estatut ha estat aprovat per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats, és hora de preparar l’expedició ciutadana per anar a rebre’l a les escales de la terminal B, secció arribades, de l’Aeroport del Prat. Hem de fer com quan algun dels nostres esportistes favorits fa una gesta suficient i gentades s’amontonen per veure’ls passar tot cofois amb els seus auriculars a l’orella. Crec jo que si molts es van mobilitzar per les motivacions esportives més diverses (fins i tot per guanyar un mundial B), és de suposar que la ciutadania de tots colors anirà en processó a vitorejar el que és i serà el millor Estatut de la història de Catalunya, quelcom, aquest sí, que canviarà per a millor les condicions de vida dels catalans i catalanes. Per què crec jo que hi ha coses per les que val la pena mobilitzar-se, aquelles que de veritat conformen l’esperit i l’ànima d’un país, d’una nació diguem-ne. Hi ha coses que sí que estan cridades a formar part de manera importantíssima en la configuració de l’autogovern, la millora de la financiació, i en definitiva, per la millora de les condicions socials. Aquesta bufanda és per penjar-se-la al coll i aplaudir. És hora de felicitar als ponents (a tots, ja que molta i molt bona és la feina que han fet, i la criatura és en bona mesura cosa d’ells), encara que alguns no volen encara reconèixer la seva paternitat en aquest naixement. No és cas de fer-li’s la prova, ja que és una evidencia que hi tenen molt a veure, però sí que és curiós que encara s’ho estiguin rumiant, o jugant a despistar. Això no val, Catalunya, el seu poble, i aquest Estatut no és mereix que cap partit català hi estigui en contra. Però menys un partit que ha tingut molt a veure. La història no ho entendria. D’aquí a poc, com deia, serà hora de tornar la veu als catalans i catalanes. Tindrem, per fí, l’oportunitat, i la última paraula per reafirmar el nostre recolzament al nou Estatut de Catalunya, la nostra adhesió amb el millor i més alt d’autogovern i finançament i millores socials de la història de Catalunya. Jo, com a membre del PSC, i orgullós de la tasca feta pels meus dirigents i pel treball dels companys del PSOE, penso votar que SI. Si a l’Estatut, sí a Catalunya. Penso que hauríem de fer una rebuda com cal a aquest Estatut, i aquesta rebuda no és ni més ni menys que una bona campanya majoritària pel sí, una bona ració d’arguments i anar a votar tots i totes el dia del referéndum pel present i el futur de Catalunya. Salutacions.