26 de gener, 2006

Un Estatut per Catalunya


No calen més paraules. La tasca dels companys del PSC, del PSOE i del govern socialista de Zapatero, ha fet possible l'aconseguiment del nou Estatut. Després de 25 anys de nacionalisme de dretes a Catalunya, el compromís, la tenacitat i la feina dels negociadors ha fet realitat el que tots esperàvem. Convergència ha acceptat la realitat: només un govern socialista a Madrid pot fer avançar Catalunya i donar l'impuls necessari a l'Espanya plural. La campanya intolerant, agressiva fins a límits inverosimils, el desgast i l'insult, el meyspreament cap a Catalunya i la tàctica de confrontació de la dreta espanyola, HA FRACASSAT. Hauran de donar explicacions al poble i hauran d'assumir la normalitat amb que es portarà a terme el procés de reforma estatutari. Per què aquest Estatut millora la capacitat d'autogovern de Catalunya, millora la financiació, dóna respostes socials,posa les eines pel desenvolupament dels pròxims 25 anys, i reconeix la identitat que com a nació tenim, sense trencar Espanya. El que ja vam dir els socialistes. Han fet falta moltes negociacions però ja ho tenim. Ara és el moment dels comportament, dels gestos, de la història. Ara és el moment de les reflexions conjuntes i pausades. Ara és el moment que ningú es quedi fóra. Per això ha d'acceptar ERC. Per què ha estat part de la configuració de l'Estatut, per què ha fet molta feina i per què és important pel govern català i espanyol. Ara no és el moment d'autoexcloure's. Ara és el moment de fer pinya i recolzar l'acord aconseguit.
Ara és el moment, també, de portar el PP al consens o definitivament desenmascarar-lo. La ciutadania recordarà en el futur on va estar cadascú.
Per finalitzar no voldria pas deixar de reconèixer las tasca dels companys i companyes. La tasca de Fran Caamaño i Pérez Rubalcaba perl PSOE, la tasca imperscindible del Presidente Zapatero; l'impuls del President Maragall, i especialment dels tres persoantges que més han fet per a que aquest Estatut sigui una realitat: a Miquel Iceta, nostre viceprimersecretari i portaveu al Parlament, al nostre Primer Secretari del Partit i Ministre d'Industria José Montilla, i com ben diuen les nostres enganxines, pares l'Estatut en té molts, però mare, només una: Manuela.


Salutacions.