20 de gener, 2006

Les cròniques de "Madrid": l'esquerra, la dreta i l'Estatut

Aquest nadal s'ha pogut veure a les sales de cinema una pel·lícula dirigida fonamentalment al jovent, que es diu, Les cròniques de Narnia: el lleó, la bruixa i l'armari. Des de fa algunes setmanes també es desenvolupen diàriament unes altres cròniques, aquest cop a Madrid, però també a Catalunya. Es tracta de la negociació entre els partits que van donar suport a l'Estatut al Parlament de Catalunya i el PSOE. Unes negociacions, en les que, en principi, tothom va amb la idea de construir, d'arribar a acords i fer algunes cessions individuals. Això és, al menys el que sembla.

La realitat és ben diferent. Per un costat, a l'igual que a la pel·lícula, l'armari era el punt per on s'arribava a un país gelat i dirigit per la bruixa blanca.

En aquest cas, l'Estatut està sent l'excusa, l'armari per on,aquest cop per enèsima vegada, estem visualitzant l'autèntic hivern ideològic d'algunes formacions polítiques i certs sectors molt influents. Una vegada més, Catalunya està sent utilitzada per la dreta espanyola com a arma de divisió irreal d'Espanya i de la societat espanyola. Una vegada més, amb el rerefons dels plantejaments de la "unitat d'Espanya", el PP està fent una manipulació irresponsable, una deriva extremista fins a plantejaments que han arribat a endolçar les declaracions de militars amb excesisme verbal. El que està succeïnt, i estem comprovant, és que hi torna a haver-hi una confrontació de les esquerres i les dretes: mentre hi ha un govern tripartit a Catalunya que s'ha atrevit a fer el que durant 25 anys no va fer CiU, i a Espanya hi ha un Govern i un President que estan fent una clara aposta per Catalunya, per la concepció d'Espanya com un conjunt de diversitats que sumen, mentre està fent les lleis més progressistes i socialment avançades dels últims 20 anys: llei de violència de gènere, llei de matrimonis homosexuas, llei de dependència, etc, desenvolupant l'estat del benestar, el PP està construint un discurs perillós, recolzat per sectors immovilistes de la jerarquia catòlica, pels seus mitjans afins, pel poder econòmic forjat a base d'amistats de la seva època de govern, i d'altres personatges que més val no nombrar. Mentre això succeeix, l'esquerra continua lluitant pels avenços socials i la justícial social. Mentre a Madrid es negocia, es pacta l'Estatut, i hi ha un partit que colpeja constantment tant a les forces d'esquerra, com al poble català (el PP), hi ha un altre, que es diu Convergència i Unió, que, a hores d'ara, continua fent-li el joc al PP. Una vegada més les dretes es troben. Una vegada més la falta d'altura política de Mas i Duran i Lleida torpedeja els acords pel nou Estatut. CiU no vol l'Estatut i no veu el mal qe està fent a Catalunya. CiU s'enmiralla en si mateixa i li fa el joc a la dreta espanyola. Si aquest Estatut no surt, no serà per falta de diàleg, ni per falta de compromís del PSC i de Zapatero; si aquest Estatu no surt no serà per falta de fermesa davant els atacs del PP, ni per falta d'empatia entre els negociadors del PSOE i el tripartit. Si aquest Estatut no surt serà per què CiU ha optat una vegada més, com va fer al Pacte del Majestic, de posar-se del seu cantó natural: la dreta.






Aquí veiem la "lluita" dels negociadors estatutaris, contra l'hivern de la dreta.