24 d’octubre, 2005

Nigèria

Notícia interessant d’avui.

Avui és un dia molt prolífic en notícies dignes de ser mencionades, i de comentaris que es poden valorar. De ben segur que, per exemple, les declaracions del Portaveu de la Generalitat Valenciana, Sr. Esteban González Pons, on compara els Països Catalans i l’acte que es va fer al Camp Nou, amb el nazisme d’Adolf Hitler i les ànsies xenòfobes d’annexió d’Austria, Polònia i l’antiga Txecoslovàquia, han de portar cua, i amb raó. Estem entrant en una perillosa pendent d’atac a Catalunya i als catalans, arran de l’aprovació del projecte d’Estatut, que no fa si no que posar la por al cos i apujar fins a nivells inadmissibles el to de la discrepància política. Ja vam escoltar la comparació amb els Balcans i la guerra civil, i ara ja estan amb Hitler. Fins quan aquesta bojeria? És que no tenen límit? És que no tenen decència?
Però en fí, això és un tema que segurament ens donarà que parlar durant bastant temps i ocasions en tindrem per reflexionar.

Avui, però, em vull fer reso d’una notícia aparentment amb una importància relativa, però que em sembla prou significativa per reflexionar.

La esposa del presidente de Nigeria, Stella de Obasanjo, que ha muerto en Marbella (Málaga) tras someterse a una operación de cirugía estética, empeoró súbitamente cuando se recuperaba, hasta entonces favorablemente, de la intervención que se le práctico a principios de semana

Nigèria, és un país subsaharià, on els índexs més destacats són els següents: té una població aproximada de 130 milions d’habitants, on el 70 % dels mateixos viu amb MENYS D’UN DOLAR AL DIA; l’esperança de vida al nèixer és de 51 anys; el 14 % dels nadons neix amb problemes de pes i nutrició; l’accés a l’aigua potable arriba al 60 % de la població total i al 34 % de la població rural; en 2002 hi havia un 74 % d’alfabetitizació en homes i un 59% en dones. Aquest són només algunes de les dades d’un país que està situat evidentment dins dels paràmetres propis del tercer món, quina població està lluitant per una vida millor i ansia moltes de les possibilitats que dona el primer món. Un país, Nigèria, que és un dels màxims productors de petroli. De fet està entre els 5 principals exportadors de cru del món, amb unes dades al 2003 segons el Banc Mundial de 24.683.000.000 milions de dòlars.
Tot i l’enorme riquesa petrolífera que posseeix, l’informe del Banc Mundial d’Abril de 2005, considera que la pobresa està estesa i els indicadors socials bàsics el col·loquen entre els 20 països més pobres del món.
Això és Nigèria.
El president Obasanjo, militar i exmembre de governs militars, va assumir el poder mitjançant eleccions i s’ha destacat per ser un dels pocs països que han fet algun esforç democratitzador, venint de dictadures militars. De fet, Clinton a 2000, es va referir a Nigèria, com un veritable laboratori de la situació actual i les expectatives de tot el subcontinent. Teniu més informació a la pàgina web del CIDOB, http://www.cidob.org/bios/castellano/lideres/o-005.htm,

No sé com explicar el que ens ha de fer reflexionar aquesta notícia. Potser podria dir que en definitiva encara ens queda molt per fer. Per fer un món millor i més just. Per fer realitat la justícia social i per reduir les desigualtats al món, i que el néixer en una part del planeta no et condemni a la mort, la misèria o la pobresa; molt per fer per atacar l’arrel de les desigualtats entre països, per ajudar a sortir de la misèria i l’espiral en que estan ficats; per fer que els ciutadans i ciutadanes que volen una vida millor el puguin aconseguir. Potser em fico on no em criden i potser els ciutadans de Nigèria no ho veuen així, però jo em pregunto que feia la dóna del president del païs a Marbella, i què feia en una operació d’estètica?

Salutacions.

Más información en:
http://www.socwatch.org.uy/es/fichasPais/179.html
http://www.unicef.org/spanish/infobycountry/nigeria_statistics.html