14 de setembre, 2005

Sentiments, valors, amistat!

Hi ha vegades que ets sents moralment obligat a donar les gràcies. Hi ha vegades que ets sents personalment vinculat amb el compromís de certes persones. Hi ha vegades que sents en el teu interior que la vida no és justa sense el reconeixement que es mereixen certes persones. Avui començo una sèrie de posts on, si em permeteu, proposarè allò que crec que he d'agrair, comprometre'm i reconèixer.
Com a primer intent, us he de dir, que no ho vull fer de manera personal a ningú, ja que crec que m'entendreu si us parlo d'allò que molta gent té dintre seu i poques vegades ens atrevim a expresar.
Avui vull reflexionar sobre aquella organització que sempre hem somiat. Aquella organització que ens fa sentir útils, solidaris, que ens fa somriure i ens fa pasar estones amables, que ens fa conèixer gent i dins la que ens agrada treballar conjuntament, aquella organització per la qual ens motiva matinar...i anar-nos a dormir tard, que ens treu la son, que ens deixa la gola seca perquè parlem i parlem i parlem; i discutim, i lluitem, i acordem, i ens unim; aquella organització que ocupa la nostra agenda cada setmana (i ens agrada que així sigui), que ens omple el cotxe de quilòmetres, i que ens porta a visitar tota Catalunya, aquella organització que ens permet fer realitat els nostres somnis: uns somnis de justícia social, d'igualtat, de solidaritat, de socialisme; aquella organització que ocupa la nostra joventut, els nostres millors anys, i on podem trobar la dona o l'home de la nostra vida; aquella organització dins la que també plorem, perquè plorar no és dolent, però que ens demostra que cada dia surt el sól. Com el que va sortir el dissabte dia 10. No us enrecordeu del que vau sentir el matí de dissabte quan us vau aixecar i vau mirar al cel?? Jo ho vaig fer. Encara em fa la panxa pessigolles. Aquell sól que ens va acompanyar és quelcom més que allò. Sí, amics i amigues, cada dia que pasa i demostrem el nostre compromís, és un dia de vida per l'organització.
Per aixó jo avui vull agrair, comprometre'm i reconèixer amb la meva organització. Amb la JSC.

Article dedicat a tothom que va sentir quelcom especial dissabte dia 10 a Mataró, i especialment a tots aquells militants del Maresme que ens van demostrar amb la seva il·lusió el camí cap a la felicitat.
P. Aranda.